Eduardo Mendoza reivindica l'humor

Eduardo Mendoza va rebre ahir de mans del rei el premi Cervantes a la Universitat d'Alcalà d'Henares. És el màxim reconeixement de les lletres espanyoles, l'atorga el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i està dotat amb 125.000 euros.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) és autor de títols com ara La ciudad de los prodigios, La verdad sobre el caso Savolta i Sin noticias de Gurb, entre d'altres, a més de relats, alguna peça teatral i assajos.

Més que el previsible discurs d'agraïment, va fer un “discurs quixotesc, una lliçó cervantina”, gens estrany en un autor que reivindica l'humor i que, com va admetre, té “molt de teatral”, fins al punt de qualificar el frac amb què anava mudat de “disfressa”. “Però a mi ja m'agrada disfressar-me”, hi va afegir. Tot i la ironia constant, el seu discurs va tenir elements de crítica: “Estic perplex, atemorit i descontent de com va el món. Vivim temps confusos i incerts.” Comparant-se amb el Quixot, Mendoza va declarar que ell va a l'inrevés: “Jo sóc un model de sensatesa, és la resta del món que està com un llum; i tinc un avantatge més respecte a ell, jo sóc real.” L'autor va agrair que aquest any sigui “un premi a l'humor”. “Un gènere que sovint es considera menor, opinió que no comparteixo”, va dir.