Cultura

Bruna Cusí

Periodista

“És una història amb màgia”

La directora ens demanava que rebaixéssim i netegéssim les emocions
Molta gent fa una regressió a la seva infantesa, quan veu la pel·lícula

Ja fa mesos que se sap que Estiu 1993 és una de les grans pel·lícules catalanes –i espanyoles– de la temporada. Carla Simón debuta amb una història basada en aspectes de la seva pròpia biografia, en la qual una nena de sis anys comença a conviure amb la seva nova família adoptiva. Estiu 1993 va guanyar cinc premis al Festival de Màlaga –inclòs el de millor pel·lícula– i també ha obtingut guardons importants a Berlín i a Buenos Aires, i la seva protagonista femenina adulta és Bruna Cusí, una de les revelacions de l’any.

A més d’‘Estiu 1003’, també ha estrenat recentment ‘Incerta glòria’; li està resultant un gran any cinematogràfic...
Ho visc amb molta il·lusió, abans he fet molt de teatre, molta televisió, videoclips... Realment, el meu any va ser l’any passat, en què vaig estar rodant, aquest any en recullo els fruits. La gran il·lusió va ser que tant Agustí Villaronga com Carla Simón confiessin en mi; un actor necessita això. Vaig empalmar un rodatge amb l’altre, vaig estar tot l’any rodant, que és on soc feliç.
I ha provat dos conceptes de producció diferents.
I amb dos directors molt diferents. Agustí Villaronga és un mestre, jo havia fet un curs amb ell dos anys enrere. Carla Simón és una directora que comença, és una opera prima, per a tots era arriscat però llegint el dossier ja em va semblar una pel·lícula molt bonica. He treballat amb dos estils interpretatius molt diferents. Villaronga és com un coreògraf, és molt precís, treballa frase a frase; Simón ens donava molta llibertat, era un treball més d’improvisació, de generar relacions. Són dues maneres de fer cinema diferents que tenen el mateix objectiu d’arribar a l’espectador.
Mentre rodaven ‘Estiu 1993’, eren conscients del ressò que acabaria tenint?
El que vols és que la història funcioni, et poses al seu servei, volíem que les nenes protagonistes s’oblidessin que hi havia una càmera. El que sí que tenia molt clar és que era una història molt personal, amb màgia. La Carla diu que està molt sorpresa amb els premis que arriben però la veritat és que jo no ho estic.
Part del secret que estigui agradant tant és que parla de sentiments universals, independentment de quin idioma amb què estigui rodada.
A vegades es tendeix a copiar fórmules alienes, i el que fa Simón és explicar una història local i personal que acaba sent universal. Parla de la mort d’una mare, del dolor... i ho fa des d’un espai molt personal, crec que el que ha fet és molt valent.
En aquests mesos de circular pels festivals, han rebut reaccions d’espectadors?
Hi ha molta gent que ens diu que ha fet una regressió a la seva infantesa. A l’any 93 jo tenia la mateixa edat que la nena protagonista, molta gent recorda aquells estius. Hi ha qui ens ha explicat històries familiars semblants, perquè es parla amb molta subtilesa de la sida, que va esquitxar la societat.
I ha hagut de buscar en experiències o records de la pròpia infantesa?
Llegint el guió ho fas, perquè busques crear empatia amb el que estàs llegint. El personatge que interpreto em resulta allunyat perquè no soc mare, i de caràcter és molt diferent de mi. Vaig conèixer la mare adoptiva de la història real i em vaig anar fent meu el personatge, que es mou i parla d’una manera diferent de mi. Havia de buscar què tinc jo que hi podia ajudar, i també allò que no.
El fet de treballar amb una directora que està explicant allò que ha viscut ella mateixa ho posa fàcil o aporta una responsabilitat afegida?
Les dues coses. D’una banda, Carla Simón sap molt bé què vol i això et dona molta confiança. Però també fa molt de respecte. Crec que va fer un bon càsting, buscava actors que tinguessin una energia similar a la dels personatges, i en aquest sentit vaig entendre perquè m’havia escollit.
Com va ser la complicitat amb David Verdaguer, que interpreta la seva parella, i la de vostès dos amb les nenes?
Jo ja coneixia Verdaguer, havíem treballat junts. La química entre tots la vam aconseguir assajant molt, vam estar durant gairebé un mes quedant els caps de setmana a Barcelona i fent vida de família. Després vam anar tres setmanes a la Garrotxa abans de rodar, convivint i treballant escenes. Quan vam començar a rodar aquests lligams ja estaven fets. El tracte que tinc amb les nenes encara és molt maternal.
Sembla que les nenes no es van aprendre el guió, només sabien què passava en cada escena.
Durant els assajos vam treballar les escenes, sempre amb improvisació, i durant el rodatge elles ja les recordaven i anàvem ajustant petites coses. David Verdaguer i jo sí que ens vam llegir el guió però Simón ens demanava que no el fixéssim perquè de la reacció de la nena podia sorgir una altra cosa, volia que les escenes fossin molt espontànies.
Un repte devia ser unificar el seu registre d’intèrpret professional amb el de les petites.
Suposo que la directora ens va triar a nosaltres perquè ens podem acostar al nivell de veritat d’una nena. La seva expressió recurrent sempre era “menys”. Havíem d’anar rebaixant el to, amagar i fer més petites les emocions, anar netejant. També volia que parléssim de manera col·loquial, com a la vida quotidiana, amb incorreccions, que no articuléssim gaire.
I ara mateix té nous projectes cinematogràfics?
Estic fent teatre a la sala Flyhard, #Lifespoiler. Jo soc més de cinema, com a espectadora i com a actriu, i aquesta sala és com fer cinema. Tens l’espectador molt a prop, no has de fer convencions. Pots fer una interpretació molt cinematogràfica, però no hi ha talls, el muntatge el fas tu.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Verano 1993

«Verano 1993»

Gènere: Drama
Direcció: Carla Simón.
Intèrprets: Laia Artigas, Paula Robles, Bruna Cusí, David Verdaguer, Montse Sanz.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

Dansa humanista del rock a la gregoriana

BARCELONA
Milo Rau
director de la companyia Schauspielhaus Zürich

“Tothom serà víctima d’abusos algun cop”

BARCELONA

L’artista degenerat

barcelona
MARCEL PEY
ARTISTA

“Segurament l’encerten els que em consideren un autor fosc”

tarragona

‘Egmont’, 80 anys després

Girona

Jordi Fosas, nou director de la Fira Mediterrània

Girona

‘Interiors’ viatja de la Gleva a l’Atrium

BARCELONA
Comèdia

Paròdia dels populars ‘Holmes & Watson’

Drama / Biografia

Obrint nous camins cap a la igualtat de gènere