Cultura

des del fons

Xavier Serrahima

Avui parlo de mi

EEn aquesta mena de llibres els seus autors se’ns ofereixen sense màscares ni disfresses

No és gaire habitual, per desgràcia, que es publiquin llibres on els autors parlin de la seva obra i, encara menys, de com l’escriuen, però en poc temps han coincidit a les llibreries alguns volums: De què parlo quan parlo d’escriure, de Hauruki Murakami, El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, de Francisco Candel, L’art de la ficció, de James Salter (amb un esplèndid pròleg d’Eduard Márquez, com a mínim tan interessant com el text que precedeix, on explica com entén ell l’escriptura i com escriu) i Memòria personal, d’un dels grans clàssics moderns indiscutibles, Joseph Conrad.

Si hi ha algun lector que encara tingui dubtes en l’interès d’aquest tipus d’obres, i que, en conseqüència, no hagi prestat l’atenció que, sens dubte, mereixien totes quatre (cinc, si comptem el de Salter / Márquez com a doble), el convido a endinsar-se en el darrer. En tindrà ben bé prou amb els primers paràgrafs de la Nota de l’autor per adonar-se del molt que aporten aquesta mena de llibres, on els seus autors se’ns ofereixen sense màscares ni disfresses, sense els mitjancers que són els seus personatges; on parlen de les seves obres però, al mateix temps, d’ells mateixos, amb una llibertat desacostumada; i, gràcies a això, descobrim no tan sols la seva personalitat, sinó, alhora, la seva humanitat.

Una humanitat que, sovint, resta amagada –o, si més no, desdibuixada– darrere les seves creacions. En aquest sentit Conrad no podria ésser més explícit: “Un novel·lista viu en la seva obra. [...] Escrivint sobre [gent imaginària], escriu només sobre ell mateix. Però [...] l’escriptor roman [...] una figura rere el vel; una presència intuïda més que no pas vista. [...] En aquestes notes personals no hi ha aquest vel.”

És ben cert que, tal i com advertia Marcel Proust a Contre Sainte-Beuve, per assaborir com cal qualsevol obra literària no és necessari conèixer la vida i les idees del seu autor, atès que les creacions han de valdre’s per elles mateixes, però ben segur que conèixer-les ens ajudarà, i molt, a saber com han escrit alguns dels grans autors de tots el temps i, sobretot –i aquest segon aprenentatge té un valor incalculable–, a distingir dos tipus d’autors diametralment (i espiritualment) diferenciats: els artistes i els artesans.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Alejandra Atarés
Artista

“Hi ha molta gent que estima la pintura”

Qui ho diu que els joves artistes, obcecats en les noves tecnologies, ja no pinten? No només ho fan, sinó que ho fan amb un estil renovat. Contemporani. Alejandra Atarés (Saragossa, 1987) pertany a...

barcelona
 
Monika Zgustova
Traductora i escriptora

“Falta molt per investigar del gulag”

barcelona
 
ANTONI PALOMO
ARQUEÒLEG, CODIRECTOR DE LES EXCAVACIONS AL JACIMENT NEOLÍTIC DE LA DRAGA DE BANYOLES

“A la Draga estem creant escola”

BANYOLES
 
opinió

Girona: de la cana al metre

Catedràtic de Geografia i Història de l’Institut Jaume Vicens Vives
 

El Braç de Santa Tecla acomiada unes festes marcades pel referèndum

tarragona
 

Ficció sobre la ficció

sant sebastià
 

Pau Blanc debuta amb un disc sorprenent, ‘El jou’

la bisbal d’empordà
 

El dolor real i el joc dels escriptors

sant sebastià
 

Sheila Jordan, una de les grans veus del jazz, actua avui a Girona

girona