Música

Música

música

El meravellós món de Melua

Fa tres anys, Katie Melua ens va enlluernar al Festival de Cap Roig, quan va actuar en el moment més àlgid de la seva carrera gràcies a èxits com ara Nine million bycicles. Dissabte, va tornar a les nostres terres per oferir, aquest cop a Peralada, el primer concert de la seva nova gira europea –i única actuació a Catalunya–, ja despullada d’un cert glamur impostat (o imposat?) i decidida a reivindicar el seu vessant més rocker. Potser per això l’artista anglesa es va presentar menys ostentosa, amb un vestit blanc i una samarreta negra, tan elegant com discreta, i despentinada, i no per culpa de la tramuntana, per captivar-nos amb allò que la fa única: la seva poderosa veu avellutada i dolça, dotada d’una gran gama de registres vocals, i acompanyada per la seva guitarra. Més natural, més pura. Suficient per conquistar novament el públic aplegat en el festival altempordanès.

Acompanyada per una formació brillant, amb noves incorporacions com ara el jove guitarrista Paul Sayer, que dota les cançons d’aquells sons californians tan lluminosos dels anys seixanta i setanta, Ketevan Katie Melua va encarrilar un concert d’una hora i mitja que va arrencar amb If you were a sailboat, proposant-nos així pujar al seu veler i navegar plegats en la que és una travessa musical encisadora per aigües plàcides i tranquil·les, com les balades que canta. Un viatge de caràcter retrospectiu amb què va fer un repàs de la seva discografia, formada per un repertori farcit de cançons que es mouen del pop al folk, passant pel rock i el blues, i vertebrades per lletres que parlen d’amors, desamors, cors trencats i, algunes, profundament malenconioses, en què recorda llocs estimats, com ara el seu país natal, Geòrgia.

Per destacar, la versió delicada que va oferir de la preciosa Wonderful life de Black; una cançó a què té molta estima perquè la va escriure per a un musical a l’inici de la seva carrera, ara fa deu anys, titulada Closest thing to crazy; una versió de la que considera –i ens hi afegim– “segurament la cançó més gran de tots els temps”, el What a wonderful world de Louis Armstrong, cantada només amb l’acompanyament del piano, i Ia impressionant I will be there que, com va explicar, va cantar davant la reina Elisabet II d’Anglaterra, que no sabem si es va emocionar tant com sí que vam fer nosaltres. Tampoc no van faltar en la recta final del concert l’esmentada Nine million bycicles ni As long as I live, segurament la més animada rítmicament i amb què els músics que l’acompanyen –sobretot el guitarrista i el teclista Mark Edwards– es van lluir amb els solos. Ja en els bisos, amb el públic entregat, es va acomiadar sola a l’escenari amb dues joies: el clàssic bondià cantat per Shirley Bassey Diamonds are forever i I cried for you.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS