L’home que anava per feina

Ramon Boixadós (Figueres, 31-12-1927) era una d’aquelles persones a qui no li agradava perdre el temps; sempre anava per feina. Per a ell no hi havia problemes, sinó solucions. Amb aquesta premissa quan va entrar com a president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, el 1991, des del primer dia va anar per feina, va engegar el ventilador per posar ordre a l’entorn dalinià, va netejar “tota la porqueria” que hi havia en aquest entorn, va aconseguir que l’Estat espanyol subrogués a la fundació tots els drets de la propietat intel·lectual i industrial i va portar a terme una autèntica croada internacional per posar fi al frau sobre l’obra i els drets del pintor empordanès. A Boixadós no li feia res reconèixer que no havia conegut personalment Dalí, però alhora se sentia orgullós de ser figuerenc igual que el pintor i d’haver convertit el Teatre Museu de Figueres en la primera indústria de la ciutat.

En molts ambients era considerat un murri, potser pel seu caràcter empordanès, i alhora pel fet de ser una persona directa, tant en les paraules com en les accions. Fill de pare i mare mestres, va néixer a la casa Pont de Vinyals (coneguda també com a Romaguera) de Figueres, un casal majestuós de la ciutat construït el 1850 per l’arquitecte Josep Roca i Bros, just al costat de l’actual Teatre Museu Dalí. Va estudiar el batxillerat a Figueres, i posteriorment enginyeria industrial a Barcelona. Després impartiria classes a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid. Va treballar a l’empresa privada, en què va ocupar diferents càrrecs. Per no detallar-los, ell deia que havia estat membre de consells d’administració de les coses més dispars (Excel Iberia, Bedaux Española SA, Papelera del Centro, Hotel Ritz Madrid, Fecsa, Roland Berger, Schneider Electric España i Eds España SA, entre d’altres). També són dispars els reconeixements i condecoracions, com la Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc, la medalla d’or de la Universitat Complutense de Madrid, la Fulla de Figueres al mèrit, el premi a la trajectòria professional concedit pel Col·legi d’Enginyers de Catalunya o la Gran Creu de l’orde civil Alfons X el Savi que li va concedir el Consell de Ministres el 2003.

La trajectòria com a personatge més públic no es va produir fins al 1982, quan el govern espanyol li va proposar la presidència de Renfe, càrrec que va ocupar durant tres anys, després dels quals va tornar a Barcelona en acceptar el repte de coordinar les obres dels Jocs del 1992 i la vila olímpica de Barcelona. L’any olímpic va ser nomenat president de la Fundació Gala-Salvador Dalí. De fet, aquest càrrec li permetria residir a Figueres i acomplir un dels seus somnis, retirar-se per llegir història. El 31 de desembre del 1992, mig any després dels Jocs, Ramon Boixadós complia els 65 anys, i aleshores va fer una retirada de les seves activitats per tornar a Figueres a gestionar la Fundació Gala-Salvador Dalí. Fins aleshores era una persona que havia treballat deu i dotze hores diàries i s’havia proposat dormir més, descansar i llegir tot el que no havia pogut llegir abans, especialment història, però no ho va poder fer com havia pensat per la seva entrada en el món dalinià, una tasca que ha acomplert fins al dia de la seva mort.