Llibres

des del jardí

vicenç pagès jordà

El gos de la poeta

WWoolf assumeix la perspectiva del gos, traduir en paraules el que significa viure sense paraules

Tot i que no sol aparèixer a les llistes de les noves editorials independents, L’Avenç s’ha fet el seu lloc en l’edició en català. Ara ha recuperat la traducció que havia fet Jordi Fernando de Flush, de Virginia Woolf, des de fa anys introbable. Aquesta biografia irònica del gos de la poeta Elizabeth Barrett Browning és el llibre més lleuger de l’autora de La senyora Dalloway, una porta d’entrada excel·lent a una obra no sempre fàcil però sempre recomanable.

Es nota que Flush és un llibre tardà: Virginia Woolf hi mostra un estil desimbolt i el posa al servei d’una història aparentment banal, però que ens permet capbussar-nos en l’Anglaterra de mitjan segle XIX. El llibre inclou tot el que demanem a una novel·la, només que el que s’hi narra és veritat (l’autora es va documentar a bastament, sobretot a partir de les nombroses cartes escrites per la poeta) i alhora és original, ja que adopta el punt de vista del gos que va acompanyar la poeta durant uns quants anys.

Aquest cocker spaniel, el més conegut de la literatura, creix enmig de la naturalesa a Reading fins que és enclaustrat a casa d’Elizabeth Barrett. Quan ha establert una bona relació amb la seva mestressa, apareix un rival, Mr. Browning, respecte del qual mostrarà diferències notables. A continuació Flush és segrestat i passa una temporada horrible en un antre de Whitechappel. Una vegada rescatat, coneix la llibertat a Itàlia, la maduresa a Londres, finalment el declivi.

Woolf assumeix decididament la perspectiva del gos, que significa traduir en paraules el que significa viure sense paraules. Presta una gran atenció a les flaires: “Els més grans poetes del món no han olorat sinó roses en una mà i fems a l’altra. Les infinites gradacions que hi ha entremig han quedat sense enregistrar.” L’aproximació al cocker és meitat canina i meitat humana, i ens arriba a través d’un sentit de l’humor que no ens allunya dels fets, ans al contrari. A les notes finals, l’autora aprofundeix en aspectes secundaris, desenvolupa biografies laterals, insereix les digressions que són la marca de la casa. Pel que fa a Elizabeth Barrett Browning, Virginia Woolf ens la presenta com una dona limitada en els aspectes físic, familiar i social, però no en els àmbits intel·lectual ni sentimental. Després de travar amistat amb aquest gos (a qui va dedicar algun poema), aconsegueix superar els seus límits. No entenem tot el que li succeeix a causa del punt de vista caní, però hi simpatitzem sense reserves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona