“El clàssic mai ho ha tingut fàcil”

És la primera vegada que ballo a casa després de 14 temporades al Royal Danish Ballet i és un regal, un somni fet realitat. M’agrada compartir amb els meus el que estic vivint allà, i poder mostrar la meva feina.

Veig tothom molt motivat i amb empenta. És cert que hi ha dificultats, però ja sabem que a casa nostra el clàssic mai ho ha tingut fàcil, i s’han fet projectes que no han donat fruit. Sempre s’ha promocionat més la dansa moderna i contemporània, ho veiem a l’Institut del Teatre amb l’IT Dansa, però cal formar el públic en el clàssic. El públic danès, en canvi, està molt acostumat al clàssic i quan hi ha representacions més modernes el nivell d’assistència baixa. En tot cas a Catalunya hi ha bon nivell i talent, només falta una plataforma on poder explotar tot això. Per això tinc moltes ganes que aquest projecte tiri endavant. Som una pila de ballarins catalans que fa anys que treballem a fora i podem aportar experiència i coneixement.

Vaig estar nominada amb dues peces, una de moderna i una de neoclàssica. Al final no vaig aconseguir el premi, però tanmateix ha estat un honor immens perquè era la primera vegada que nominaven una ballarina catalana i del cos de ball.

Podria donar molts consells, però sobretot que entenguin que aquest camí necessita molta paciència, consciència, dedicació i sobretot estimació. Ha de ser un amor incondicional, i al final del camí hi ha una recompensa. Cal ser molt honest amb el propi treball i ballar per tu per fer les coses ben fetes, i si ho fas els altres en gaudiran.

Treballo clàssic, neoclàssic i modern. Ara estem fent un programa de Kylián i és fantàstic. També he anat a Tel-Aviv per ballar amb la Batsheva Company, he treballat amb Akram Khan, Ohad Naharin, McGregor, Marcos Morau... M’agrada el clàssic, però quan arribes a una certa edat el cos et demana alguna cosa més: el més important és no estancar-se.