Cultura

Llibres

Viatges

Dues fugides del turisme global

La menys italiana de les ciutats italianes, a tocar d’Eslovènia i Croàcia, va ser durant molts anys l’única sortida a mar de l’imperi austrohongarès tot i que avui hagi perdut puntada i la ciutat visqui fora de les rutes fressades. Trieste és un no-lloc. Ara bé, justament pel fet de ser-ho, ha atret sovint artistes i escriptors com el gal·lès Jan Morris, que la va conèixer per primera vegada a finals de la Segona Guerra Mundial, quan formava part de l’exèrcit britànic, encara es deia James (més endavant es faria un canvi de sexe) i va quedar atrapat per la seva “dolça melancolia” fins al punt de convertir-la en un destí recurrent en els seus viatges.

A Trieste o el sentido de ninguna parte Jan Morris descriu el passat i el present d’una “ciutat d’exilis, melancòlica i introvertida” mitjançant un relat delicat i intel·ligent que combina passejades pels carrers, els molls, els palaus, les places i els cafès (si heu passejat per Trieste segur que en recordeu l’olor de bon cafè) amb reflexions sobre la identitat dels països i quin sentit té l’Europa actual. Autora d’obres imperdibles com ara L’enigma i La coronació de l’Everest, Morris és des de fa anys una autora única, culta, fora de modes i amb una sensibilitat extrema. Per això no és estrany que en part d’aquest volum de maduresa, analític i sentimental, que havia de ser l’últim (per sort no ha estat així), rememori les vivències d’escriptors com James Joyce i Italo Svevo, el diplomàtic Richard Burton, el compositor Gustav Mahler i el neuròleg Sigmund Freud en aquesta capital del no-res, i que ho remati amb el millor final dels últims tres-cents llibres de viatges que he llegit.

Britànic com Morris i també fastiguejat perquè el viatge s’ha substituït pel turisme, Lawrence Osborne es plany que el món comenci a ser irreconeixible i fuig cames ajudeu-me de les agències de viatges. N’està tip de quedar-se sense destinacions perquè el planeta s’ha convertit en una instal·lació turística global, i per això s’embranca a El turista desnudo en una expedició a la jungla de Papua Nova Guinea, al Pacífic. Però abans d’arribar-hi farà parades per aclimatar-se: Dubai (amb un aeroport com una petita ciutat), Calcuta, les illes Andaman just després del tsunami, i Bangkok, com a gran destinació del turisme de salut, on va al dentista després d’anys de no fer-ho, es posa a dieta i li fan una irrigació de còlon que desemboca en un dels capítols més espaterrants d’aquest llibre erudit i sarcàstic.

Hipnotitzat per les exploracions de l’antropòloga nord-americana Margaret Lead als anys trenta a Papua Nova Guinea, Osborne s’apunta a una expedició per visitar els kombai, que viuen en cases als arbres, els quals se sorprenen quan els nouvinguts els expliquen que venen de més enllà de la selva perquè és un lloc que desconeixen. Després de l’espant de veure homes blancs, ràpidament els pregunten: “Us emboliquem la cigala?”, amb un estoig de carbassa. Però Osborne refusa amb flegma britànica aquest dolorós acte de fraternitat.

trieste o el sentido de ninguna parte
Jan Morris
Traducció: Lucía Barahona Editorial: Gallo Nero, Madrid, 2017 Pàgines: 220 Preu: 19 euros
el turista desnudo
Lawrence Osborne
Traducció: Magdalena Palmer Editorial: Gatopardo, Barcelona, 2017 Pàgines: 275 Preu: 20,95 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Domènec
ARTISTA

“L’art sí que és útil si ens ajuda a entendre el món”

barcelona
Un tast de...
‘Del procés a la revolta’, d’Eduard Ballesté, Albert Mercadé i Pau Venteo Avançament editorial

Un antídot contra l’oblit

Mirador

Cineasta anglesa ofereix un record

Més que paraules

Barcelona
Crònica
Cant coral

Himne a la nit

Sant Fruitós B

Bunker o els llibres del costat salvatge

Barcelona
Ventura Pons
Director de cinema

“El cinema és la vida i la vida és el cinema”

Barcelona

Records d’una vida intensa

Barcelona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg