De Mallorca a Cuba

Fa goig veure i, sobretot, sentir Maria del Mar Bonet amb tots els projectes que l’acompanyen, i més si pensen amb vertigen que celebra el mig segle del seu debut en la cançó. Ha plogut molt i la mallorquina ha preferit, en comptes d’un recopilatori o un directe, celebrar-ho amb una combinació de nous temes o una adaptació d’alguns històrics al costat d’una banda de virtuosos caribenys. El resultat és Ultramar, un disc editat per Picap en què la cantautora presenta temes nous, fins i tot una traducció d’un poema inèdit del gran escriptor cubà Cinto Vitier, arranjat pel seu fill José María, que ahir també es va asseure en la roda de premsa al Liceu per donar-nos algunes de les coordenades. Al costat del pianista José María Vitier, el combo, un dream team de la música cubana, està format –no sense dificultats pels visats– per Pancho Amat, que toca el tres, una mena de llaüt o guitarra provinent de les zones rurals de l’orient cubà; del contrabaixista i líder de la formació, Jorge Reyes, i dels instrumentistes José Luis Cortés el Tosco a la flauta, Alejandro Falcón al piano, Héctor Quintana a les guitarres, José Carlos Sánchez a la bateria i les percussions, Eduardo Llibre a les percussions, Yariel Gil al llaüt i Omar Pérez a la guitarra.

Es dona la circumstància que Maria del Mar no havia actuat mai al Gran Teatre del Liceu, cosa que afegeix un al·licient més a aquesta trobada. L’acústica d’aquesta sala d’òpera i clàssica permetrà el lluïment dels instrumentistes cubans. El disc, presentat el dia 8 a València, té molt ritme i la possibilitat d’escoltar la Maria del Mar de sempre, però amb la força del son. Ella mateixa ha preparat un text, que va ser la base de la intervenció en la roda de premsa d’ahir: “Després de molts anys cantant i compartint música per la Mediterrània, el fet de rebre un premi a Cuba va significar l’inici d’una cosa que a mi, d’entrada, em semblava difícil: trobar una possibilitat d’establir un diàleg, un camí musical, trobar una mar de música a l’altra banda del món i gravar-hi un disc. El procés va ser llarg i aquest any, quan farà 50 anys que visc amb la música, el somni s’ha pogut realitzar. El millor regal d’aniversari que jo podia tenir era entrar en aquesta realitat diferent de la mà d’uns músics tan extraordinaris. M’impressiona la seva qualitat artística i la seva entrega, l’alegria compartida i creativa, la sàvia improvisació per a deixar de banda tots els obstacles tot xerrant musicalment d’una manera fluïda entre la mediterraneïtat i la cubanía. Junts hem descobert que en les nostres tradicions musicals, poètiques i humanes tenim moltes coses que ens uneixen.” Maria del Mar Bonet va revelar que va connectar amb la música i també amb una illa, en la qual hauria desitjat passar mesos gravant i cantant pels barris de les ciutats, com ho va fer acompanyant Silvio Rodríguez, o simplement fascinada pel vol d’un colibrí davant d’una flor a pocs metres de l’estudi on gravaven Ultramar: “Hem connectat les nostres maneres de fer música, creant un llenguatge ja molt nostre, per sobre de qualsevol interrogant. Un recorregut de músiques i sentiments entre mars. És meravellós per a mi apropar-me a aquesta illa i a la seva gent, que admiro tantíssim per la seva cultura i el seu coratge. I poder-vos cantar les cançons d’Ultramar a Barcelona.”

Al final, Maria del Mar Bonet es va manifestar contra la violència policial del dia del referèndum i entristida per la política neofranquista reiterada dels dirigents del PP.