Cinema

Crítica

cinema

Comèdia amb una mitologia bigarrada

En la tercera entrega de les aventures en solitari de Thor, dins de l’univers Marvel, se sent dir que “Asgard no és un lloc, sinó la seva gent” en relació amb el fet que els habitants d’aquest món dels déus hagin de fugir-ne per sobreviure a una destrucció que paradoxalment pot representar una salvació. És així que l’esperit messiànic amb el qual Moisès va alliberar i va fer sobreviure el poble jueu, conduint-lo fora d’Israel, s’hi barreja amb la mitologia nòrdica. De fet, com en el cas de tantes històries amb superherois, es pot reconèixer que Thor: Ragnarok poua sense miraments i de manera bigarrada de diverses mitologies, fins i tot de la tetralogia wagneriana amb la presència de valquíries i d’una apel·lació al crepuscle dels déus.

Tanmateix, la tonalitat de la pel·lícula, de colors cridaners, vol evitar la pesantor i la grandiloqüència, diferentment de les dues primeres entregues: hi domina l’humor, que la converteix en una mena de comèdia mitològica de superherois i l’acosta a l’esperit amb el qual el cinema dels anys vuitanta va reprendre amb ironia el cinema d’aventures, incloses les galàctiques. Tal cosa no deu ser aliena a les intencions de la productora Disney en encarregar la direcció del film al neozelandès Taika Waititi, autor d’una celebrada desmitificació del cinema de vampirs: El que fem a les ombres.

Un humor prou intel·ligent s’hi reflecteix en la metaficció amb la qual els herois d’Asgard veuen com s’hi representen les pròpies llegendes. O en el fet d’incorporar-hi la mutant Cate Blanchett, que, tot i que finalment resulta força desaprofitada, encarna amb ironia Hela, la deessa de la mort, que irromp com la germana de Thor que va ser empresonada pel seu pare, Odin, quan aquest va voler ordenar i estabilitzar Asgard renunciant a la violència i ambició amb les quals va poder-lo fundar. Però també hi ha un humor fàcil i fins ximplet en tota mena de diàlegs bromistes. És així que, amb les seves dosis d’acció i amb el previsible desplegament d’efectes especials digitals, Thor: Ragnarok pot resultar més o, depenent del gust, menys divertida; però la joguina, volent ser lleugera, pot acabar fent-se pesada per la seva llarga durada, les reiteracions i una certa complaença en la mateixa broma general.

Thor: Ragnarok
Director: Taika Waititi. Int.: Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Anthony Hopkins
EUA, 2017


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Thor: Ragnarok

«Thor: Ragnarok»

Gènere: Acció
Direcció: Taika Waititi.
Intèrprets: Chris Hemsworth, Tom Hiddleston, Cate Blanchett, Idris Elba, Jeff Goldblum, Tessa Thompson, Karl Urban, Mark Ruffalo, Anthony Hopkins, Benedict Cumberbatch.
Valoració crítica: [ep] [eb] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen