Cultura

Pròxim capítol: 30. La batalla del Roure (Monument al Conde de la Unión, Pont de Molins)

Una explosió tràgica

El 5 de març del 1888, es va produir una terrible deflagració en una fàbrica d’explosius instal·lada al municipi de Cabanes, a pocs quilòmetres de Figueres

L’accident va provocar 20 morts i els seus efectes es van deixar sentir a moltes cases de la capital de l’Alt Empordà i altres municipis de la comarca

La deflagraciónomés va afectar 3 caixes de cartutxos, però, en aquells moments, a la fàbrica n’hi havia 830
Els primer veïnsque van arribar a la fàbrica després de l’explosió van contemplar un espectacle dantesc

Poc després de les quatre de la tarda del 5 de març del 1888, els veïns de Figueres van sortir esporuguits de les cases, corpresos per un estrany fenomen. En poc més de deu minuts, s’havien sentit tres detonacions: la primera i la darrera van resultar més aviat dèbils i poc perceptibles, però la segona va ser tan intensa que cap edifici de la ciutat va deixar de sentir els seus efectes. Poc dies després, un testimoni presencial explicava amb tot detall aquell episodi des de les pàgines d’El Ampurdanés. Segons aquest testimoni, la ciutat “va vibrar com si haguessin flaquejat els seus fonaments; es van obrir i tancar portes; es van trencar molts vidres”.

L’explosió s’havia produït en una fàbrica d’explosius situada a Cabanes, a poc més de tres quilòmetres de Figueres. La instal·lació havia obert el 1880 i, inicialment, ocupava una superfície de 100 metres quadrats, si bé, posteriorment, s’havia reduït considerablement per tal de disminuir el risc d’una deflagració. No va impedir l’accident, però va disminuir-ne considerablement les conseqüències. Pocs segons abans que els veïns de Figueres sortissin corpresos de les cases, la major part dels treballadors de la fàbrica havien abandonat el seu lloc de treball. Només s’hi mantenien tres joves que havien anat a esperar que finalitzessin la seva jornada les treballadores dedicades a fabricar cartutxos

En aquell moment, un operari es dedicava a col·locar els cartutxos enllestits en unes caixes de fusta i “ja fos per la impremeditació d’aquest o per un altre accident, [...] es va produir la primera explosió que, comunicant-se probablement a la cabana immediata, va destrossar literalment les set operàries que hi treballaven, els tres infeliços que esperaven les seves companyes i el malaurat que arreglava els cartutxos a les caixes. Arrossegades pel vent o per l’impuls de l’explosió, el foc es va estendre a la segona cabana, que també va explotar, però, afortunadament, totes les operàries que hi havia van sortir-ne il·leses”. Miraculosament, també van poder salvar-se els operaris que es dedicaven a fabricar nitroglicerina, atès que “el piló de fioles que hi havia entre aquest taller i les cabanes va evitar que el foc hi arribés ràpidament, cosa que hauria provocat una quarta i més terrible explosió i la mort de tots els que hi havia dins”.

Malgrat l’infortuni, la deflagració encara podria haver estat molt més mortífera. A banda de les mesures de seguretat que hi havia, en aquells moments, a la fàbrica s’amuntegaven 830 caixes de cartutxos, però la deflagració només va afectar-ne 2, principalment perquè la intervenció immediata de la gent va evitar-ho. Poc després de l’explosió, centenars de persones van desplaçar-se a tota velocitat cap al lloc dels fets per tal de socórrer els treballadors. Quan van arribar-hi, l’espectacle era dantesc, tal com explicava el cronista d’El Ampurdanés: “A uns 200 metres de distància, i quasi envoltant la fàbrica, els operaris que havia pogut salvar-se i els pagesos dels voltants contemplaven horroritzats el terrible accident; amb súpliques d’horror, advertien a tothom que no s’acostés al recinte. Va haver-hi un moment de pausa que va permetre contemplar que, des del centre de la fàbrica, s’aixecava una immensa foguera; l’espai era cobert d’un dens i blanquinós núvol de fum, impregnat d’olors asfixiants; en totes direccions i a distàncies de 200 i 300 metres de la fàbrica, s’escampaven restes humanes mutilades i ennegrides; oliveres corpulentes esqueixades, trossos de cervell aixafats als troncs dels arbres; fragments d’intestins, extremitats incompletes que penjaven de les branques dels arbres, i, com si es tractés d’un espantós acompanyament d’aquell lúgubre quadre, un silenci aterrador.” En aquells moments, treballaven a la fàbrica 36 persones, de les què 11 van resultar mortes, 9 ferides i 5 amb contusions lleus.

Pocs dies després, els veïns de Figueres es van abocar de ple a atendre les víctimes i els seus familiars: es va obrir una subscripció popular, es va dur a terme una funció teatral i, fins i tot, es va organitzar una comitiva, encapçalada per les autoritats municipals, que va recórrer els carrers de Figueres per recollir ajudes.

Com s’hi arriba
Les restes de l’antiga fàbrica d’explosius es troben al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, a escassa distància del terme municipal de la vila de Llers. Actualment, es conserva una xemeneia de tronc piramidal i planta quadrada, adossada a uns dels cossos secundaris de l’edifici que havia acollit la fàbrica de dinamita.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.