Un assaig còmic

És difícil parlar d’Algo muy gordo sense espatllar les sorpreses que reserva. En principi, es presenta com una comèdia plena d’efectes especials, dirigida per Carlo Padial –procedent del cinema independent– i protagonitzada per Berto Romero, també coautor del guió. Però el que s’acaba trobant l’espectador és diferent al que esperava; segons Padial, “quan algú ens diu que es pensava que estava veient un making of ens ho premen com un elogi, la idea era aquesta. Ens va semblar una bona idea que convisquessin la pel·lícula que fèiem nosaltres amb la que intenten rodar els protagonistes.”

Per Berto Romero, “hi ha molt poques maneres de sorprendre l’espectador. Una és recórrer a la idea que es pugui fer d’una pel·lícula, però no ensenyar-la-hi. Ens agrada molt el potencial del que podria haver arribat a ser. D’altra banda, a mi m’agrada molt el fals documental però sense adonar-me que ho és. This is spinal tap estava molt bé, però ja fa més de vint anys que es va fer; ens hem format en el reality, ja tenim l’ull entrenat.”

Per l’humorista, Algo muy gordo suposa la trobada entre dos estils de fer comèdia, el seu i el de Carlo Padial, considerat un dels representants del post-humor amb les seves pel·lícules i els seus llibres: “El meu tipus d’humor em porta a explicitar les coses, m’agrada que m’entenguin; però Carlo ho porta a un terreny més inconcret que es torna metafòric.” I el director no pot imaginar la pel·lícula sense Berto: “Em feia molta il·lusió fer un vehicle per a una estrella de la comèdia. Em flipen les pel·lícules de Jerry Lewis; volia entaular un diàleg amb la història de la comèdia.”