Decàleg de l’IVA en ajudes

1.Què és l’IVA?

És un impost que grava el consum a totes les transaccions obertes i de lliure concurrència. Tots els operadors privats graven amb l’IVA, així com els operadors mixtos que tenen una gestió de serveis de les administracions públiques (poden ser fundacions, consorcis...).

2. Per què es reclama l’IVA de les subvencions? uN fet no invalida l’altre?

L’IVA el recapta l’Estat. Seria neutre si totes les subvencions les donés l’Estat. Però les subvencions les donen moltes altres administracions (Generalitat, ajuntaments, diputacions...). Si calia pagar l’IVA (que mai s’ha aplicat fins ara) provocaria distorsions a les altres administracions, que haurien de donar-ne menys quantitat als equipaments o bé eliminar ajudes a algunes institucions. Perdrien el 21% de possibilitats de concedir ajuts.

3. Per què només ha transcendit a Catalunya?

La majoria dels equipaments de naturalesa mixta (de diverses institucions) són a Catalunya. Els altres són, principalment, equipaments públics municipals o d’una sola administració: Generalitat (TNC) o de l’Estat (CDN, Real, Reina Sofía...). En alguns als quals s’està demanant inspecció amb aquest criteri hi participa l’Estat (com ara el MNAC). Se li reclama 1 milió d’euros. I l’Estat paga només 1’8 milions l’any (arran de les retallades per la crisi). En canvi, el Liceu, amb el qual també col·labora, encara no ha rebut demanda de fer aquesta inspecció retroactiva.

4. Per què s’ha canviat el criteri d’Inspecció?

Arran d’una sentència europea, alguna agència tributària (com la de Barcelona) considera que s’ha d’imputar l’IVA si les subvencions estan vinculades al preu de l’entrada o bé si s’entén que és una prestació de serveis de la institució cap a l’operador. Teòricament, es pretén evitar una competència deslleial entre els que tenen més coixí econòmic i els teatres que en tenen menys.

5. Quin és el cas concret europeu?

El 27 de març del 2014 es va dictaminar un cas d’una residència d’avis que, en rebre una subvenció per a una acció concreta, la podia fer molt barata i generava una competència deslleial amb les altres residències privades. Però això no passa en el cas cultural, perquè en aquest cas les subvencions serveixen per mantenir l’estructura de l’equipament. Els preus de les entrades es regeixen pel mercat: no hi ha diferències notables per a un mateix espectacle. L’advocat Antoni Duran Sindreu (que s’ocupa del cas del Temporada Alta, i també atén el cas de l’ATM) afirma que les ajudes permeten oferir una millor qualitat de l’espectacle, mo pas competir amb preus.

6. No genera més desigualtat amb els que reben transferències directes?

Les transferències directes es consideren amb un concepte similar al de la subvenció. Que la decisió de considerar retroactiva l’opció es produeixi només en alguns consorcis i no a tots (per ara, Teatro de la Abadía o el Liceu no han rebut cap demanda d’inspecció per aquest concepte) genera una arbitrarietat difícilment defensable. Teòricament, l’Agència Tributària és independent. Però és la Justícia la que ha d’equilibrar tots els evidents desajustaments. Ara el Reina Sofía té molta més possibilitat de contractar exposicions de relleu que el MNAC, per exemple.

7. Perillen els privats, també?

Fa uns mesos, des de l’Icub es va convocar una reunió amb els socis d’Adetca per advertir-los d’aquesta amenaça fiscal (ara que fa poc s’ha rebaixat l’IVA del preu de les entrades del 21 al 10%).

8. Hi ha algun cas similar, a Europa?

Si la sentència és europea, seria lògic que altres agències tributàries d’Europa ho consideressin. El gerent Valentí Oviedo no coneix cap altre cas.

9. Per què només es retroactiva. en la majoria dels casos?

Al juliol, en vista que l’Agència Tributària ja estava incorporant el criteri de “subvencions vinculades a preu” per reclamar l’IVA d’aquells ajuts, es va poder incorporar un aclariment (que no modificava gens la llei de contractes de l’Estat). Establia que no es pagaria l’IVA de subvencions d’allò que fos considerat d’interès general i es va especificar en cultura (integrant-hi recerca científica) i Transport. L’Agència Tributària sap que no pot demanar que s’apliqui des del 10 de novembre del 2017 però creu que és factible retroactivament (que li permet recular fins al 2013). Amb l’equívoc que hi ha inspeccions posteriors a la sentència europea que donen per aprovades, i que no inclouen tal concepte. O sigui que el canvi de criteri és arbitrari perquè hi ha inspectors de l’Agència Tributaria que no el van considerar ni quan encara no estava inclòs l’aclariment.

10. Més enllà de Cultura

Hi ha més sectors implicats en aquesta interpretació, com són la recerca científica, els mitjans públics audiovisuals i les empreses operadores de transport públic: l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha rebut al menys quatre requeriments de l’Agència Tributària reclamant-los pagaments relacionats amb aquest impost i en referència a subvencions percebudes en els darrers exercicis per un import proper als 60 milions d’euros. L’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, que aplega 92 municipis, calcula que l’impacteque poden arribar a suposar els expedients de l’Agència Tributària pot arribar als 3,5 milions d’euros anuals. De moment hi ha 10 empreses que operen el servei de transport urbà en diferents municipis catalans que tenen reclamats 700.000 euros de les subvencions rebudes entre el 2014 i el 2016, una quantitat que acabarà repercutint en els contractes que tenen amb els ajuntaments i que suposarà un mal de cap per a les finances de molts d’ells.De moment, hi ha 10 empreses operadores amb reclamacions per 700.000 euros. El cas del transport públic és especial perquè no hi ha afectació en la competència, ja que les tarifes estan regulades i, per tant, no es compleix un dels arguments que usa Hisenda per reclamar els diners. De fet, i a pesar de la modificació de la llei el passat juliol, des de l’AMTU es denuncia que les reclamacions no s’han aturat i que n’han rebut de noves des del setembre.