cultura

Aniversari ‘imperdible’

Un concert amb els mateixos grups reviu a L’Aliança del Poble Nou l’històric Festival Punk Rock del 1977

“Les ànsies de llibertat eren brutals i festivals com aquell van servir de catalitzador”

Els supervivents de Marxa, Mortimer, Peligro i La Banda Trapera del Río commemoraran, avui, els quaranta anys exactes de l’esdeveniment més llegendari de la història del punk a Barcelona: el Festival Punk Rock del 4 de desembre del 1977 a L’Aliança del Poble Nou. “A vegades, es parla de moments màgics i, aquell, sens dubte, ho va ser”, recorda Xavi Dalmau, integrant de Mortimer i responsable del col·lectiu que, aquests últims dies, mitjançant debats i exposicions, ha promogut la commemoració. “Feia dos anys que s’havia mort Franco, encara no s’havia escrit la Constitució i les ànsies de llibertat per part de tota la societat eren brutals. Festivals com aquell van ser un catalitzador de tot això.”

Ara bé, la idea del que significava el punk no era gens clara. “Feia només dos mesos que els Sex Pistols havien publicat God save the Queen i, a banda d’això i algun vídeo seu o dels Damned que ens duia qui havia anat a Anglaterra, no en sabíem res, del punk”, apunta Dalmau, que va posar el seu rostre ensangonat i amb les ulleres trencades,al servei del mític cartell que anunciava aquell festival organitzat per la promotora Cuc Sonat i la revista Disco Exprés. “Aquell pòster va impactar molt als carrers de Barcelona. De Londres arribaven imatges de gent amb imperdibles travessant-los la cara i la unió entre aquesta curiositat i les ànsies de llibertat van fer que, en un lloc amb capacitat per a 900 persones, se n’hi fiquessin 1.500.”

Dels participants del 1977, només Ramoncín no assistirà a la celebració d’avui. “Just després del festival, la resta de grups vam continuar fent plegats coses underground i marginals, però Ramoncín de seguida se’n va desmarcar. Si el festival era el dia 4, és possible que el dia 5 ja firmés per [la discogràfica] EMI”, recorda Dalmau.

Sí que no hi faltaran, tanmateix, músics que, aleshores, estaven entre el públic de L’Aliança, com ara Sílvia del grup Último Resorte (formats al barri de Collblanc de l’Hospitalet de Llobregat poc més d’un any després de la celebració del festival), Fray de Decibelios (que també van posar-se en marxa en la mateixa època) i Bruce Fursman de French Dogs. “Suposo que van pensar que si nosaltres, fent-ho tan malament, podíem aconseguir-ho, ells també”, diu, tot somrient, Xavi Dalmau.

Als impulsors d’aquest concert no se’ls escapen les coincidències entre el que es vivia en aquella Barcelona del 1977 (“on l’entorn, per culpa de l’heroïna i les càrregues dels grisos, era extremadament violent”) i tot el que passa el 2017. “Quan fa dos anys ens vam retrobar els grups, que feia temps que no estàvem en contacte, ja sabíem que poques coses han canviat. Ni de bon tros, però, imaginàvem que, dos anys després, les circumstàncies sociopolítiques fossin tan clavades a aquell moment. Sabíem, d’aleshores, quina olor fa el feixisme (no deixar expressar-se lliurement, fomentar les desigualtats socials...) i aquesta olor, per desgràcia, l’estem tornant a sentir ben forta.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia