Teatre

la crònica

Tots marcians

Amb un text menys naïf que l’anterior ‘Et planto’, la jove companyia banyolina experimenta amb ‘Spender’

Als anys cinquanta, la por a la guerra nuclear, a una fi apocalíptica, tenia la seva catarsi col·lectiva a través dels relats futuristes de la ciència-ficció. Amb l’exploració d’altres mons i la conquesta de Mart, la humanitat buscava la redempció i una segona oportunitat. I Cròniques marcianes (1950), de Ray Bradbury, n’és el referent literari. La fantasia serveix d’evasió, per imaginar el pitjor escenari, però també per abocar-hi aquest temor al desconegut que fa sortir el millor i el pitjor de l’ànima humana; unes misèries que ens fan tan humans i també tan marcians. En certa manera, la popularització actual que hi ha pels zombis no és més que una altra manifestació on canalitzar aquest cantó obscur.

I és el que pretén Spender , la nova producció de la jove companyia banyolina El Vol del Pollastre que divendres es va estrenar a La Factoria d’Arts Escèniques en el marc del festival Temporada Alta . Prenent per títol el nom d’un dels tripulants de la quarta expedició al planeta vermell que narrava Ray Bradbury i amb la direcció i dramatúrgia de Llàtzer Garcia –de qui el festival va estrenar Els nens desagraïts–, la història pivota entre un fast food, anomenat Chicken-in, al planeta Mart on aterra l’expedició de l’Spender, la Hataway, en Tom, el capità Wilde... Són dues narracions que transcorren en paral·lel: les hamburgueses i patates fregides i l’aventura marciana –s’hi instal·len colonitzadors que fugint de la Terra no troben a Mart el consol, sinó les mateixes desolacions, com la solitud o el sentiment de pèrdua–. Amb un text menys naïf i sense el que feia fresc i diferent Et planto, els banyolins busquen experiència i maduresa amb un muntatge irregular, amb escenes massa llargues, com la de la baralla o l’inici. En canvi, si bé la cançó és recurrent, quan canten Starman, de David Bowie, els actors d’El Vol del Pollastre troben el to que se’ls adiu més, i que perden i recuperen al llarg de l’obra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen