El malson americà

L’any 1996, els germans Coen van dirigir Fargo, un thriller farcit d’humor negre que es compta entre les seves indiscutibles obres mestres, la llarga ombra de la qual ha abastat nombroses pel·lícules i fins i tot una lloada sèrie de televisió inspirada en el mateix univers.

Ara, un dels actors fetitxe dels Coen, George Clooney, estrena la seva nova pel·lícula com a realitzador a partir d’un vell guió dels Coen, Suburbicon, molt en l’esperit de Fargo, però substituint els paisatges nevats per un aparentment idíl·lic barri residencial dels anys cinquanta, l’època en què molts nord-americans van anar abandonant les grans ciutats per instal·lar-se en habitatges unifamiliars als suburbis.

Suburbicon, doncs, concilia l’univers de Joel i Ethan Coen amb els interessos ideològics de Clooney, que en pel·lícules com Confesiones de una mente peligrosa, Buenas noches, y buena suerte i Los idus de marzo ha fet gala del seu tarannà polític liberal retratant de manera crítica diversos moments de la història del seu país.

Suburbicon té molt aspecte de treball fet entre amics i col·laboradors. El guió dels Coen ha tingut aportacions del mateix Clooney i del seu guionista habitual, Grant Heslov, que el va dirigir a Los hombres que miraban fijamente a las cabras. Clooney ha treballat amb els dos germans cineastes a O Brother!, Crueldad intolerable, Quemar después de leer i ¡Ave, César!, encara que no apareix com actor a Suburbicon. Però sí que ho fan Matt Damon –que ha format part amb ell de la colla d’Ocean’s Eleven– i dos actors que no han estat aliens a la filmografia dels Coen: Julianne Moore i Oscar Isaac.

Suburbicon es presenta com una combinació de thriller –amb ecos de les novel·les negres de James M. Cain–, comèdia negríssima i denúncia social; una farsa sobre la cara més fosca del somni americà, a partir de la història d’una família que viu en una comunitat d’aparença tranquil·la sota la qual –com passa també en algunes obres de David Lynch– s’amaga una realitat pertorbadora. Un robatori a casa d’una família és el detonant d’una diabòlica espiral de violència, suborns, xantatges, assassinats i traïció que arriba a nivells de pur absurd.

Si el guió original dels germans Coen –que van escriure després de la seva opera prima Sang fàcil– estava ambientat als anys vuitanta, Clooney va decidir ambientar la història unes dècades abans i incorporar, com a rerefons, un fet real: la història d’un matrimoni afroamericà –el format per William i Daisy Meyer– que, el 1957, es van instal·lar en un barri residencial a l’estat de Pensilvània i van ser assetjats per una multitud de blancs racistes. D’aquesta manera, Clooney estableix un joc de miralls entre algun episodi funest de la història dels Estats Units i l’actual societat presidida per Donald Trump, de la qual examina els precedents i les arrels.

George Clooney va presentar Suburbicon en la darrera edició de la Mostra de Venècia, on va ser rebuda –en general– amb crítiques positives–. Allà, Clooney va explicar que la primera idea era que els Coen dirigissin la pel·lícula i que ell es fes càrrec del tèrbol personatge de l’agent d’assegurances que interpreta Oscar Isaac, però també va reconèixer que “no és gens divertit dirigir-te a tu mateix”. Sobre les lectures polítiques de Suburbicon, Clooney va afirmar al festival que “no és una pel·lícula sobre Donald Trump, és una pel·lícula sobre el racisme americà i com no l’hem afrontat”. També va explicar que els seus protagonistes “es converteixen en monstres” per la cobdícia.