cultura

Poesia internacional

Monogràfic a Sophia de Mello Breyner Andresen

Sophia de Mello Breyner Andresen és una de les veus més importants de la poesia europea contemporània. El 2003, l’editorial mallorquina Lleonard Muntaner li va publicar una antologia a càrrec de Ponç Pons i ara els sabadellencs Quaderns de Versàlia presenten un monogràfic de 200 pàgines dedicat a traduccions i estudis sobre la influent poeta portuguesa.

Nascuda a Porto el 1919 i desapareguda a Lisboa el 2004, De Mello Breyner Andresen va obtenir importants guardons, entre què el Camões, sent la primera dona a aconseguir el premi principal de la literatura lusitana. La circumstància que la seva família paterna fos d’origen danès fa que la seva poesia connecti el sud i el nord d’Europa dins un territori simbòlic i ple de matisos. Per alguns d’aquests motius, però sobretot per la qualitat de la seva poesia, Quaderns de Versàlia ha decidit incloure el seu nom dins una sèrie que té figures capitals, com ara Rilke, Ungaretti, Pasolini, Dickinson, Auden i Éluard, en la seva proposta anual.

És molt recomanable la revista, perquè inclou comentaris d’especialistes internacionals i traduccions en català i castellà de la seva obra, des d’Alfons Navarret, que ens introdueix en els seus primers llibres dels anys quaranta i que recull poemes fonamentals com ara Jardí perdut: “Jardí en flor, jardí en despossessió, / desbordant d’imatges més informe, / en tu es dissolgué el món enorme, / curull de soledat i amor...” També hi trobem versions del tàndem Mireia Vidal-Conte i Núria Busquet, Jordi Sebastià, Gabriel de S.T. Sampol, Santiago Kovadloff, Rodolfo Alonso, Francielle Piuco, Roberto Schramm i Rosario Lázaro i Joaquim Sala-Sanahuja, a part d’una original tria de poemes dedicats a l’escriptora de Porto.

Per preguntar-nos quins són l’estil i la temàtica de la seva obra, la filòloga Annabela Rita ho sintetitza a la perfecció quan diu que “per Sophia, l’escriptura és una forma de reconnexió amb el món, els éssers i les coses de recuperació d’un estat primordial complet i de plenitud”. És un territori de dualitats, com exemplifiquen els seus versos: “El meu cor cerca les paraules de l’estiu / cerca l’estiu promès en les paraules.” O quan presenta un poema que és una poètica en tota regla: “La mà traça damunt el blanc de les parets / la negror de les lletres / hi ha un silenci greu / la taula llueix dolçament el seu llustre // en certa manera / en sóc aliena.”

En un dels articles esclaridors de la introducció, Gustavo Rubim distancia la poeta de les idealitzacions romàntiques dels cànons de la poesia portuguesa: “El temps present de l’escriptura de Sophia Andresen és un temps mil·lenari que perd les connexions i memòria allà on els historiadors només acostumen a veure ruptures, interrupcions i alternacions irreversibles.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona