Igualtat i república
Els polítics presos i a l’exili i la igualtat de la dona van marcar una cerimònia llarga, vistosa i entretinguda, de format clàssic, que va presentar David Verdaguer
-
Núria Prims, premi Gaudí a la millor actriu protagonista JOSEP LOSADA / EFE. -
L’equip de la pel·lícula guanyadora, ‘Estiu 1993’, de Carla Simón JOSEP LOSADA / EFE. -
Mercedes Sampietro, guanyadora del Gaudí d’Honor - Miquel Porter i Moix JOSEP LOSADA / EFE. -
Aparició del president Carles Puigdemont en el vídeo que va obrir la Gala EFE.
Puigdemont va aparèixer breument en el vídeo que va obrir la gala dels premis
“No exagero, aquesta podria ser l’última gala dels Gaudí”, va advertir Isona Passola
Butaques buides amb grans llaços grocs i els càrrecs dels que haurien d’ocupar-les (president, vicepresident, conseller de Cultura...) recordaven la situació d’anormalitat política en què es va celebrar ahir la gala dels Gaudí a l’Auditori CCIB-Fòrum. “Hi ha moltes autoritats presents i moltes que hi voldrien ser i no han pogut venir”, va dir el presentador de la gala, David Verdaguer. Les seves paraules van ser llargament aplaudides pels assistents.
Carla Simón va guanyar el primer Gaudí de la nit, el de millor guió, i ja va avançar el que seria una nit triomfal per a la seva pel·lícula, Estiu 1993. Poca estona després va rebre el premi Bruna Cusí com a millor actriu secundària.
Un vídeo inicial en què apareix breument Carles Puigdemont va donar el tret de sortida de la cerimònia. El president és el primer que veu David Verdaguer quan es desperta, després que l’hagin sedat per forçar-lo a presentar els Gaudí.
La primera referència política no va trigar. David Verdaguer va dir que Incerta glòria és un drama ambientat en la Guerra Civil, quan “la República almenys va durar més de vint segons”. Ja en el tram final de la gala, Isona Passola va recordar que cada any els acompanyava el president i el conseller de Cultura, i que l’any passat hi havia el vicepresident Oriol Junqueras, tots ells empresonats o a l’exili. “No crec que la majoria de gent del cinema pensi que això és demòcrata –va dir–. Només un prec, que tornin aviat de casa, fora de la presó i torneu de l’exili.”
Isona també va fer dues demandes als polítics: que s’aprovi una taxa semblant a la que va anul·lar el Tribunal Constitucional i que solucionin el greu problema de Televisió de Catalunya per l’IVA retroactiu que li reclama el govern central. “No exagero, aquesta podria ser l’última gala dels Gaudí”, va advertir. “Si volem tenir un país del segle XXI cal una inversió forta en l’audiovisual. Un país sense audiovisual no és un país”. I va reblar el seu discurs amb un “Visca el cinema català! I com que el cinema és llibertat, avui més que mai visca la llibertat!”.
Mercè Paloma, Gaudí al millor vestuari per Incerta glòria, va dedicar, emocionada, el seu premi al conseller de Cultura, Lluís Puig, que justament va renunciar ahir al seu escó des del seu exili a Brussel·les. Montserrat Carulla, que va presentar un premi, va exigir “la llibertat per als companys empresonats en presons espanyoles i per als companys refugiats a Brussel·les”. Oriol Pla, millor actor secundari per Incerta glòria, va reivindicar l’escola catalana, que dona importància a les arts i la música.
Dones protagonistes
Les dones ja van ser protagonistes des de la catifa vermella, amb una foto d’actrius i cineastes amb l’etiquesta #LesDonesSomAquí. Va ser el preludi del que passaria a la gala. Mercedes Sampietro, Gaudí d’Honor d’aquesta edició, va parlar del teatre i cinema com a única llum en els temps de dictadura en què va créixer. “El teatre em va salvar la vida”, va afirmar. Va dir que “la política s’ha convertit en un gran espectacle últimament” i va fer “un prec als polítics: «Sisplau, parleu, negocieu, pacteu, i deixeu-nos als actors la ficció». Mercedes Sampietro també va fer referència a l’“assetjament a les dones per part dels seus companys de feina i a una cosa més greu, els assassinats de dones i criatures a mans de parelles o pares”.
Míriam Porté, productora de La llum d’Elna, premi a la millor pel·lícula per a la televisió, va animar “les dones a lluitar sense treva” per la igualtat. Elena Gadel i Beth Rodergas van convidar a no dir prou “fins que a cap dona no li calgui dir «Jo també!»”, i van protagonitzar un dels moments emotius de la gala, amb la interpretació de No era això, companys, de Lluís Llach, i Paraules d’amor, de Serrat. David Verdaguer també va comentar que el 40% de nominacions d’aquest any són de dones. Reivindicació i humor es van anar alternant al llarg de tota la gala. “La diferència entre la mort i una pel·lícula d’Albert Serra és que la mort no es pot evitar”, va dir David Verdaguer.
A més dels nominats i d’una àmplia representació del sector cinematogràfic català, van assistir a la gala el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la secretària general del Departament de Cultura de la Generalitat, Maria Dolors Portús, entre molts altres càrrecs públics.
