Cultura

MARÇAL MORA

DIRECTOR DELS DOS ÚLTIMS CURTMETRATGES INAUGURALS DE FESTIVAL CINEMART DE PINEDA

“La història d’un home malvat té més recorregut en el cinema”

Prepara la que serà la tercera producció pròpia del festival, en què també fa de guionista i que mantindrà com a fil argumental la vida d’un personatge històric del municipi

L’any passat va ser el pirata Dragut i aquest li toca el torn al bandoler Pau Gibert. La cosa va d’aventures.
Des del primer moment vam voler donar un toc molt local al festival de curtmetratges Cinemart de Pineda i vam decidir que obriríem la mostra amb una producció basada en un personatge històric del municipi. Primer van ser el polític Manuel Serra i Moret i la seva dona, Sara Llorens; després el corsari otomà Dragut, que va atacar la població al segle XVI, i ara arriba Pau Gibert.
I qui era?
Un famós bandoler del segle XVIII que va sembrar el terror tant a Pineda com a les poblacions veïnes i que amb la banda que capitanejava també va assaltar pobles de l’Empordà i la Catalunya del Nord. Se’n sap poc de la seva història, però la llegenda el pinta com un home sanguinari i sense escrúpols que res ni ningú no l’aturava quan es tractava de dur a terme les seves malifetes.
Res a veure amb Robin Hood, doncs.
Res de res. Robava a tort i a dret, tant a rics com a pobres, i la gent li tenia molta por. A ell i a la seva banda de sis bandolers els van capturar l’any 1782 i els van executar. Expliquen que el seu cap i la seva mà dreta els van exhibir a Pineda dins d’una gàbia durant uns dies perquè servissin d’escarment.
Els personatges cinematogràfics dolents són més agraïts.
La història d’un home malvat té més recorregut en cinema, i ja ho vam experimentar amb Dragut. Però el cert és que l’única premissa que ens fixem a l’hora de triar és que sigui un personatge històric de la població i que la seva vida es pugui explicar a la pantalla.
Una producció en què s’inclou la participació entusiasta dels veïns de Pineda.
Cert que després de tres anys la gent està molt animada i repeteix amb els càstings. Però en aquesta ocasió hem volgut ampliar la recerca de participants a Calella i Santa Susanna per garantir-nos que podríem repartir tots els papers.
Què faltava per cobrir?
La colla de bandolers. Als càstings de Pineda i Calella s’hi van presentar moltes dones i molts joves però no gaires homes, i el proper dia 10 anem a Santa Susanna a buscar-ne. Val a dir que la darrera escena del curt la volem rodar a la masia de Can Ratés.
I si no en troben?
Farem servir els contactes. Som una entitat sense ànim de lucre i hem de buscar-nos la vida. Parlem d’un guió on hi ha una trentena de papers principals, i sempre ens queda el pla B.
La primera producció, ‘Major 57’, era en blanc i negre i muda. ‘Dragut’ va donar pas al color i al diàleg. Continuarà l’evolució en aquest tercer projecte?
Hi haurà novetats, com a mínim en el plantejament de la història. A Dragut, per exemple, vam fer una preestrena per prendre el pols al públic i modificar in extremis allò que no anava bé. A Pau Gibert millorarem segur l’apartat tècnic perquè enregistrarem amb càmera professional i involucrarem més gent en l’equip.
Sempre com a curtmetratge...
No ens podem permetre res més llarg. I, de fet, tampoc ens ho plantegem de moment. La nostra producció té com a objectiu obrir el festival de curtmetratges i, malgrat que estem un any ideant-la, el cert és que també estem sis mesos fent el rodatge.
Van una mica al límit aquest cop, no?
Sí. Ja hauríem d’haver començat a rodar, però també és cert que hem reduït els escenaris i que ho tenim tot previst per començar a finals de febrer. Haurem de treballar contra corrent, però estic segur que ens en sortirem.
Amb cinc anys podem parlar d’un festival consolidat?
Com a idea de festival sí, perquè tenim molt clar què volem fer i com ho volem fer. Tampoc ens amaguem que anem un pèl coixos de subvencions, però els recursos són els que són a cultura i els hem d’optimitzar al màxim.
La resposta dels participants també ha anat creixent.
Exponencialment. El primer any vam rebre uns 500 originals i aquest any passarem de 1.200 obres. Anem pel bon camí. I en els últims tres anys hem orientat la mostra cap a la comèdia, perquè hem comprovat que aquest gènere té una major resposta del públic que ens segueix. La gent vol disfrutar.
Pineda és una ciutat cinèfila?
Personalment crec que no. Tot i això, a la junta tenim gent que defensa que hi ha un gran interès per les pel·lícules. El cinema és com la pintura: hi ha gustos per a tot. El nostre objectiu és fer prou caliu perquè el setè art sigui una opció de qualitat dins l’oferta cultural del municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor Bernanrd Lesfargues, poeta i traductor del català al francès

Destaquen les traduccions d’obres de Joan Sales, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Jaume Cabré o Quim Monzó

 

Humor forjat

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 
Cultura

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona