El visible i l’invisible vertebren les tres mostres de Les Bernardes de Salt

Les Bernardes , la Casa de Cultura del Gironès, continua apostant per explorar els marges de la cultura “amb atreviment i amb uns artistes que apostin per arriscar i defugir els convencionalismes”, com manifesta el seu director, Robert Fàbregas. Per demostrar-ho, només cal veure les tres noves exposicions que aquest cap de setmana passat es van inaugurar, a través de les quals es convida els visitants a reflexionar “sobre allò que és visible i el que no és visible, sobre les aparences i el que hi ha més enllà”, que els respectius artistes han copsat a través de la seva mirada.

Les propostes artístiques que es poden veure fins al 31 de març són de Pol Gorezje, David Salcedo i Tatiana Abellán, i han estat comissariades per Laura Cornejo. En primer lloc, a la sala central, trobem No-visible, en què Pol Gorezje presenta pictòricament un grup d’éssers extraviats, solitaris i aïllats. La “no visió” que caracteritza aquesta sèrie de personatges de perversa elegància i freda sofisticació és física, orgànica. “Éssers que es revelen a la realitat optant per una no visió voluntària.

Per la seva banda, David Salcedo presenta Más, una sèrie de fotografies en blanc i negre que vol ser un joc d’imatges sobre una manera de veure més enllà del visible. “Mirar més atentament, i d’altres formes, suggerint aspectes de la realitat quotidiana latents, que no són del tot invisibles”, en paraules de Fàbregas. En la seva pràctica fotogràfica, l’autor posa en dubte el món que ens envolta formulant interrogacions en cada nova observació del paisatge urbà.

Pel que fa a la proposta de Tatiana Abellán, es titula Eco, olvida, nada, i es tracta d’una instal·lació que es compon d’una sèrie de fotografies d’època manipulades químicament per aquesta artista alquimista; totes són ecos de vides ja oblidades, que no tenen qui les recordi, que han estat i ja no són. “Les fotografies fan esment d’una memòria líquida, que oscil·la entre el record i l’oblit, l’aparició i la desaparició, entre allò que encara es mostra i allò que s’esborra després de l’acció i la intervenció artístiques d’Abellán”, comenta Fàbregas.