“Com es fa per estimar des del respecte i la igualtat?”

Podria dir que ha estat molt bona i molt dolenta alhora i això és comprensible, perquè quan estàs qüestionant certs models de relació i el que presentes no és una realitat estripada que podria fer pensar a l'espectador que a ell allò no li passarà mai, sinó que poses davant seu un rigorós escàner del que podríem considerar una parella normal, moderna, d'avui en dia, amb la qual tothom es pot sentir identificat, és evident que hi ha moments que poden resultar incòmodes. Que ens diguin veritats a la cara, de vegades, no ens agrada, i la violència de gènere és un tema que toca la gelosia, la possessió, l'esperança i les desil·lusions, l'amor i la dependència..., sentiments complexos que no ens són pas aliens.

És clar que ens hem d'implicar tots i totes en la seva eradicació. Les dones són les que més la pateixen, però la violència és arreu com a fruit d'un sistema patriarcal de milers d'anys d'història, difícil de canviar, sobretot si la societat no s'adona que cal treballar de forma prioritària en el terreny dels valors. Potser ens falta saber mirar de nou, mirar la realitat amb sensibilitat i amb profunditat per veure el que hi al nostre voltant, el que ens pot passar a nosaltres o potser ja ens passa. Tot i que vivim en una societat que lluita i avança envers la plena equiparació, en el dia a dia de les relacions de parella apareixen situacions i rols fonamentats en una desigualtat de base que encara persisteix i que constitueix, de fet, una primera manifestació de violència.

L'atac físic i l'insult, per la seva visibilitat, són fàcilment detectables. En canvi hi ha altres formes de ridiculitzar i inferioritzar que també agredeixen la integritat de la dona: brometes malintencionades, al·lusions despectives en diminutiu (“ai que tonteta, no estàs al cas de res!”), controls i decisions imposades en lloc de compartides... etcètera. Penso que en general tenim un cert problema amb el concepte d'estimar en tota la seva amplitud, que no estimem des de la llibertat sinó des de la por, i aquesta por ens crea tanta inseguretat que ens porta a intentar engabiar la persona que tenim a prop, o a deixar-nos engabiar, i així és com establim relacions de desigualtat sense adonar-nos-en. Un dels interrogants que ens hauríem de plantejar molt de debò és: “Com es fa per estimar des del respecte i la igualtat?”.

S'ha vist en diferents locals de Barcelona i també a l'Escala, Castellbisbal, Sant Boi, Castelldefels, Viladecans i Palma de Mallorca. Des de fa un any la combinem amb l'obra És de conya?, també sobre temàtica de gènere però dirigida al públic juvenil.