L'especulació futurista de Pla

Sense embuts, còmica i burlesca, així és Espanya de merda (Amsterdam; Roca Editorial, en castellà), el primer llibre del polèmic cantautor català Albert Pla. “Un dia vaig començar a escriure i una lletra em va portar a una altra i al final em vaig dir: «Continuaré escrivint»”, explica. La novel·la té com a fil conductor la gira d'un cantant uruguaià i el seu mànager per una Espanya amb una mirada futurista: un caos de península on els moviments socials acaben sent grups terroristes, on la corrupció és a cada racó, on existeix una Catalunya independent però destruïda; un lloc on probablement serà impossible sobreviure.

Tot i que fins ara Pla mai havia trepitjat el terreny literari, mai no és tard per provar altres vessants artístics: “La diferència entre fer música i un llibre és que t'has d'allargar una mica més quan escrius.”

Espanya de merda és un recorregut pels racons més emblemàtics d'Espanya, però amb una peculiaritat: recull, en forma de caricatura literària, la visió que té Albert Pla de l'Espanya actual. “Tot va sortir del meu caparró, vaig fer alguna consulta a la Viquipèdia, però poc més”, comenta l'autor. Els dos protagonistes s'embarquen en un llarg viatge en què res no s'escapa de ser criticat: els ciutadans, el catalanisme, els polítics, la família reial, l'Església. Tots en surten mal parats. El cantautor tampoc deixa de banda la música, ja que la narració s'articula a partir d'una gira musical i un dels missatges que pretén plasmar és que a Espanya la música importa ben poc. “Almenys la música de la manera que l'he viscuda jo, sí, està molt poc valorada, no és cap paradís”, lamenta. En realitat, però, com bé indiquen el títol i la portada, el llibre reflecteix principalment un estat d'embolic i d'hipocresia davant tot el que passa en l'àmbit polític, social i econòmic. “Sempre hi ha hagut problemes, abans era el canvi climàtic i ara, la crisi, però la gent se n'oblida molt ràpid i tot s'acaba tapant”, remarca.

Albert Pla no es distancia del seu estil crític de sempre, ja que construeix un relat sense entelar la seva opinió. “Sempre havia cregut que la política havia estat inventada per evitar la guerra, però he fallat, els polítics fomenten la violència”, assegura.

La trama no exposa només un país dominat per la corrupció, sinó ple de grups terroristes que van en contra de tot: feministes, jubilats, desnonats... “Molts moviments socials són inèrcies amorfes que no porten enlloc. Jo crec que el món acabarà en una guerra, o, més ben dit, en un col·lapse de terroristes”, hi afegeix.