cultura
Carles Cano
Escriptor i contacontes
“Honradament es pot viure del conte al País Valencià”
Autor de més de mig centenar de llibres, Carles Cano ha estat capaç de crear universos de ficció de gran vàlua dins del gènere de literatura infantil i juvenil.
El seu pas per la figura de mantenidor de la presentació de la Fallera Major Infantil de València l'ha posat novament en primera línia
-
Carles Cano al pati del seu domicili particular. ESCORCOLL. -
VÍDEO: Carles Cano explica el principi del seu llibre "Set Blancaneus i un nan"
Mestre, escriptor i contacontes, ha treballat d'ebenista, de tallista en fusta, cambrer, mestre de ball, guionista i locutor de ràdio i televisió.
Tota una metamorfosi, no?
En realitat trobe que no he canviat molt des que vaig començar a escriure degut a una aposta amb un amic. No negaré però, que al llarg de tota la meua vida, el que he fet ha estat adaptant-me de manera camaleònica. Des de l'institut estant, em vaig adonar que podia escriure contes, posteriorment, que podia contar-los i més tard, que era capaç de fer programes de ràdio i de tele. No ha estat una metamorfosi, sinó una adaptació al medi.
Com és possible escriure en un any més de mitja dotzena de llibres?
Sols hi ha una explicació: tots ells estaven al calaix i surten tots al mateix temps. He de confessar que m'agradaria ser una persona més disciplinada del que sóc, però cadascú és com és i igual un any em pega per produir i produir i, l'any següent, em dedique a altres coses. Enguany passat ha eixit dels productius. Alguns dels que s'han publicat són encàrrecs, cosa que m'agrada molt, perquè això m'obliga a treballar, a seure a fer feina, perquè m'agrada molt més llegir, viatjar, anar al cinema o anar a collir bolets i espàrrecs, abans que posar-me a treballar.
Deixen petjada tots els llibres que has fet?
I tant... sóc capaç de relatar l'argument de tots i cadascú; de fet, hi ha alguns dels llibres, que els utilitze com a contacontes. No negaré que, hi ha llibres com és el cas de “T'he agafat Caputxeta”, que va rebre quatre grans premis i això paga el més pintat. No obstant, de tots ells, tinc grans records i han deixat la seua petjada pròpia i personal.
Utilitzes indistintament castellà o valencià?
Quan escric alguna cosa perquè vull, generalment la faig en valencià; però quan m'encarreguen alguna cosa que s'ha de publicar en castellà, aleshores la faig directament en aquesta llengua i avant. No té sentit fer-la en valencià per a després traduir-la; sempre perd en la traducció.
Forma part la tradició popular de les teues creacions?
Sense lloc a dubtes. Pensa que sóc fill d'aquesta tradició que va encetar mon pare quan era menut, a base dels contes que em contava. Però allò que va rematar definitivament la presència de cultura popular dins de les meues històries, va ser després de conèixer l'obra d'Enric Valor, que va créixer exponencialment després que el mestre em va dir personalment “Cano, vostè és un escriptor”.
Quin paper ha jugat l'atzar en la teua vida personal?
Els ho dic sovint a l'alumnat quan faig trobades amb ells. Les coses més importants que els passaran al llarg de la seua vida, són fruit de l'atzar. Jo em vaig posar en açò per atzar, després que un meu amic em digué que hi havia el concurs de contes Malva-rosa l'any 1980.
Estic 30 anys amb la meua dona i va ser per atzar... l'atzar està molt present en totes les coses. Vaig treballar amb Canal 9, gràcies a un avió viatjant cap a Brussel·les i vaig topetar amb la persona adient. Un alt percentatge de coses que fem, les fem per atzar.
Estic 30 anys amb la meua dona i va ser per atzar... l'atzar està molt present en totes les coses. Vaig treballar amb Canal 9, gràcies a un avió viatjant cap a Brussel·les i vaig topetar amb la persona adient. Un alt percentatge de coses que fem, les fem per atzar.
Es pot viure del conte al País Valencià?
Honradament sí que és pot viure del conte, encara que no resulte fàcil. Ja hem vist com deshonradament, també ha hagut gent que ha estat vivint. En el meu cas, gràcies a la producció publicada i a les sessions com a narrador i com a mestre especialista, m'ho permet.
Per què la societat valenciana justifica el que ens ha passat?
La veritat és que encara ara no puc entendre com se pot continuar votant aquells que ens han furtat, ens han enganyat, ens han malbaratat el patrimoni... que han ficat la mà en la butxaca de tots, en la butxaca dels pobres.
L'única cosa que ho explica però que em posa la carn de gallina, és pensar que la gent que encara els hi fa costat, és perquè pensen que ells ho farien igual i que ho justifica tot dient aquella frase mítica “estic en política per a enriquir-me”. No ho sé, la veritat; però ja està bé que ara xuplen un poc de banqueta.
L'única cosa que ho explica però que em posa la carn de gallina, és pensar que la gent que encara els hi fa costat, és perquè pensen que ells ho farien igual i que ho justifica tot dient aquella frase mítica “estic en política per a enriquir-me”. No ho sé, la veritat; però ja està bé que ara xuplen un poc de banqueta.
Un poble llegit i culturitzat és sinònim d'un poble lliure?
Si és un poble informat, ja vol dir que hi ha mitjans de comunicació lliures i hi ha diversitat i, per tant, pot triar allò que més li convé; així que, un poble informat és molt més lliure que un altre de desinformat. La història ens ho ensenya.
Una aplaudida presentació
E.C.Enguany, l'acte de presentació de la Fallera Major Infantil ha aportat novetats ben significatives. D'entre totes elles, ha estat la presència del contacontes Carles Cano qui manifesta que aquest esdeveniment ha suposat tot un repte personal, no sols pel fet de la innovació, sinó també per la gran quantitat de persones que el veien en directe allà al Palau de la Música de València.
Vestit de torrentí, un fet que cap mantenidor havia realitzat abans, va bastir tota una història que ha estat molt ben acollida per la crítica i el públic d'aquesta mena d'actes.
Cano subratlla, que cap mitjà de comunicació valencià ha ressaltat el fet que tota la seua intervenció va estar feta en “la nostra llengua” i manté la teoria que si no s'ha fet, podria resultar pel clima de naturalitat que el valencià ocupa dins la societat i que no es fa bandera d'aquesta qüestió, “cosa que és d'agrair”.
En aquest sentit, opina que de ser certa la seua teoria, el poble valencià hauria avançat molt pel fet de no fer de la llengua una pedra llancívola d'uns contra altres, des de posicions antagòniques.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
