Cultura

Pilar Bonet. situació crítica

maria palau

“La crítica d'art subsidiària dels mercats és idiota”

Té sentit la crítica d'art avui?

La crítica, el pensament crític, és fonamental. I ara més que mai. La crítica està al servei de les urgències del present. Ara bé, la crítica d'art subsidiària dels mercats i les inèrcies discursives és totalment prescindible i diria que també idiota.

S'ha convertit el crític en artista i l'artista en crític?

Crítica i creació comparteixen una primera lletra i molt més. L'exercici de la crítica implica un gest creatiu, intel·lectual, i tota creació és el resultat d'un impuls crític, imprevisible.

Quin és el seu museu preferit? En quin no hi entra mai?

M'agraden els museus capaços d'imaginar i practicar altres protocols museogràfics. Per exemple, em motiven iniciatives com les del Victoria and Albert Museum fent dialogar sense manies l'art i el disseny, o el New Museum de Nova York que prescindeix del llast d'una col·lecció estàtica a favor de les idees. No m'agraden els museus de recorregut interminable. No entro al museu quan hi trobo una enorme cua de turistes. Els centres d'art que es mostren despòtics em fan pensar que m'he equivocat de feina.

Tàpies té successor?

És una pregunta amb gens de sex-appeal. L'enunciat està carregat de preocupacions i certeses que no m'interessen, o bé que jo com a historiadora no formo part d'aquestes dèries.

L'art català ha viscut massa dels grans noms?

Doncs sí, però no només l'indefinit art català. Queda feina, lectures i noves narratives molt interessants per fer a l'entorn de la nostra cultura i les seves maniobres. Sí, hi ha vida més enllà de Dau al Set, per exemple. Com també hi ha art més enllà del Macba i de Barcelona. Qui em coneix sap que sempre reclamo les perifèries, territorials i polítiques.

Per quins artistes aposta?

Em fascinen els i les artistes investigadors. Envejo i admiro la seva capacitat per rellegir la història, del passat i del present, per donar veu als silencis com fan els projectes de Cristina Lucas, Mireia Sallarès o Núria Güell, per exemple. Són artistes prospectives que s'encaren a les grans maquinàries del poder, que emulsionen amb amor l'ètica i l'estètica. Darrerament m'he topat amb les artistes mèdiums de principis del segle XX i estic meravellada, m'han obert portes a l'inconegut. Ara estic treballant dos projectes expositius, un dedicat a les edicions d'artistes i l'altre a la pintura.

Realment l'interessa l'art al públic català?

Vull pensar que sí. De totes maneres el perfil públic català és un concepte difús i problemàtic.

Som un poble artísticament madur?

De què parlem?

Els polítics es creuen l'art català?

Els polítics, en general, eviten l'art contemporani ja que sospiten que aquest és un gest crític que els incomodarà tard o d'hora. He treballat amb institucions i he comprovat que rarament l'art els provoca excitació mental. Han fet de la cultura una rutina.


Els polítics, en general, eviten l'art contempo-

rani

El primer que els diu Pilar Bonet als seus alumnes és que la crítica d'art és una actitud de posicionament. Amb això ja podríem concloure el seu perfil, perquè tota la resta s'explica sota aquesta mateixa llum. La seva tasca com a docent (a la Universitat de Barcelona), però també la seva faceta d'activista preocupada per dotar d'estructures el sistema artístic (va ser una de les impulsores del centre d'art de Can Xalant), la seva manera de donar suport als artistes (amb Rafa Ruiz van crear fa tres anys la plataforma Arts Coming que promou obres de petit format de creadors actuals a preus assequibles, un desafiament al mercat especulatiu i un estímul al col·leccionisme de proximitat) i, no cal dir-ho, els seus interessos com a comissària (sempre a prop dels artistes col·laterals de la història). Va néixer a Sant Cugat del Vallès, però ha fet vida des de petita a Mataró.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.