Artista i col·leccionista

Quan Hergé va arribar als 50 anys, el creador de Tintín va d'haver de fer front a molts dubtes que l'havien acompanyat tota la vida. Un d'ells era si realment era un artista. Ho va intentar apropant-se a la creació contemporània, tant des del vessant de pintor com del de col·leccionista. Va adquirir obres minimalistes de Lucio Fontana, d'artistes pop com Tom Wesselmann i Roy Lichtenstein o dibuixos de Pat Andrea, que dialogaven amb obres d'art primitiu. Com a autor, Hergé va intentar buscar un nou llenguatge pictòric, però no va passar de trobar complicitats pictòriques amb Arp i amb el seu admirat Miró. Per apropar-se més a l'univers de l'art, Hergé freqüentava la galeria Carrefour de Marcel Stal, que es trobava prop del seu estudi. Era un moment en què Tintín ja havia esdevingut un mite, però Hergé necessitava el seu propi reconeixement. L'autor es va endinsar en la pintura contemporània fins que va adonar-se que no tenia res de nou per aportar i que el seu art es trobava a les pàgines del cèlebre reporter i amb molts dels seus treball que havia realitzat com a publicista.

Des d'ahir, i fins al 15 de gener del 2017, el Gran Palais de París presenta l'exposició Hergé, que tracta d'expressar el gran treball de creació artística de tota l'obra d'Hergé. S'hi poden veure les teles que va pintar Hergé, així com nombroses obres de la seva col·lecció, i també els retrats que Andy Warhol li va fer, a l'estil de les sèries que va dedicar a Elvis Presley i Marilyn Monroe. També s'exhibeixen els esbossos de la que hauria de ser la darrera aventura de Tintín: L'art Alfa. Aquesta història tracta sobre el mercat de l'art modern. L'art va ser la gran obsessió en el darrer tram de la seva vida.

El rastre artístic d'Hergé també es ressegueix amb el treball publicitari, que va tenir una gran importància en la seva carrera quan encara no imaginava la transcendència que tindrien les seves historietes. Des de l'Atelier Hergé va realitzar infinitat de cartells publicitaris que, més tard, li van servir molt a l'hora de planificar les cobertes dels seus llibres. A la mostra, la síntesis del traç d'Hergé es pot comprovar amb un cartell de Maurice Chevalier.

Però una exposició d'Hergé no pot ser només una exposició Hergé. Ell es reconeixia en Tintín, i és Tintín el protagonista de la mostra, encara que sigui mostrant-lo com la culminació de tot els seus altres esforços. Originals de diferents històries, com la primera versió en blanc i negre d'El Lotus blaus o Tintín al país dels soviets. Són una manera bona de calibrar l'essència del traç d'Hergé que consolidaria tot un corrent dins del món del còmic: la línia clara, una manera de fer que no només era estètica, tal com havia dit Hergé, sinó també una forma de narrar concisa, clara i documentada. Aquest mètode representa en la mostra una altra aportació d'Hergé a la creació artística. Per documentar aquest rigor es mostra la maqueta de coet que van construir per dibuixar de manera coherent i rigorosa els àlbums Objectiu la lluna i Hem caminat damunt la lluna.

Per arribar a la culminació dels àlbums en color de Tintín, s'exposen les publicacions i dibuixos originals que van perfilar l'aprenentatge de Georges Remí: suplements infantils com Le Petit Vingtième (del diari Le Vigtième Siègle) o Coeurs Vaillants (de Le Soir), que van fer madurar el seu treball. L'exposició Hergé ha generat un gran nombre de publicacions. A més del catàleg, Zephyrum edita Hergé y el arte, de Pierre Stercky, crític d'art que va ser amic del dibuixant i el va educar en el coneixement de l'art contemporani quan freqüentava la sala d'art Carrefour.