cultura

Cultura

Art, missatge no rebut

El Barcelona Gallery Weekend recupera una acció antiga de Robert Llimós, amb uns corredors que connecten la trentena d'espais que formen part del circuit

“L'art és com un missatge que no arriba mai”, diu el pintor Robert Llimós. En la pel·lícula Golfus de Roma, Buster Keaton interpretava el paper d'un corredor que portava un missatge que tampoc arribava mai al destinatari. Llimós va voler homenatjar el pobre missatger del film, amb una metàfora sobre la dificultat de recepció del fet artístic, en una performance que va fer el 1972 en el festival d'art d'avantguarda Encuentros de Pamplona. Tres corredors, vestits amb teles amb les mateixes ratlles que Llimós estava pintant aleshores en lones, van “connectar” els diversos espais del festival. El mateix any, Llimós repetia l'experiència a la Documenta de Kassel, amb la diferència que aleshores era ell el que corria d'un espai a l'altre.

Ara, després de 44 anys i d'una trajectòria artística centrada bàsicament en la pintura, aquest cap de setmana Llimós recrea l'acció de Pamplona, dins del programa Composicions de la segona edició del Barcelona Gallery Weekend (BGW).

Visiblement content per repetir l'experiència, Llimós es va trobar ahir amb els joves corredors que, des de dijous al vespre i fins demà diumenge a les set de la tarda, recorren les cinc rutes de galeries i espais artístics que proposa el BGW. Si us els trobeu i els seguiu, ben segur que us portaran a un dels espais de l'esdeveniment, amb 23 galeries d'art i altres espais inclosos en
el circuit. Els corredors van vestits amb les mateixes ratlles que els corredors del 1972. “Però hi ha una diferència –precisa Llimós–. Hi he afegit naus extraterrestres, que és el tema al qual dedico totalment la meva pintura des de fa set anys.”

Els corredors van passar ahir a les cinc de la tarda per la Fundació Blueproject, al carrer Princesa, que enguany s'ha afegit al programa general del BGW. No és poca cosa, l'oferta de la Blueproject, ja que s'hi pot veure una memorable instal·lació inèdita arquitectònica i pictòrica de l'artista belga Peter Vermeersch i uns dibuixos del francès Abdelkader Benchamma, fets a la paret de la fundació. Ben a prop, en el circuit del BGW podeu visitar la galeria Balaguer amb l'obra de Víctor Jaenada o veure la intervenció de Lola Lasurt a la biblioteca pública Arús, dins del programa Composicions, comissariat per l'equip Latitudes.

Les caramboles del billar

Aquest és un cap de setmana artísticament molt intens a Barcelona i l'Hospitalet. A Montjuïc podeu visitar la fira Swab. A l'Eixample, però, el programa Composicions del BGW permet entrar en un espai molt poc conegut: el Club Billar Barcelona, situat al soterrani de l'antic cinema i actual teatre Coliseum de la Gran Via de Barcelona, al qual normalment només accedeixen
la seva seixantena de socis i alguns visitants. Fundat l'any 1928, es tracta del club degà de billar de l'Estat espanyol. L'espai és realment singular, amb una gran sala de billar i amb un vestíbul presidit per una barra de bar antiga, de fusta, espectacular.

És en aquest ambient especial on l'artista Lúa Coderch ha intervingut amb llum i so en l'obra The rainbow statement (‘la declaració de l'arc de Sant Martí'), en una mena de metàfora sobre l'encert, un concepte no tan allunyat precisament del billar. “Vaig visitar el lloc i vaig quedar molt sorpresa. Així que vaig pensar de jugar amb el concepte de carambola, tan important per al billar, i fer una mena de carambola de llum”, explica Coderch.

Així, l'artista ha creat,
a través d'una complexa concatenació de miralls (encara que la instal·lació sembli senzilla) que recullen la llum de l'exterior, curiosos efectes a l'interior del local. En una sala annexa a la gran sala principal, a les fosques, i de nou gràcies al joc de miralls i prismes, entra la llum del dia i es crea també “una composició abstracta i un arc de Sant Martí a la paret”. En canvi, la instal·lació sonora se situa a la barra de bar de l'entrada i reprodueix un text que llegeix la mateixa Lúa Coderch. “El tema de tot plegat i del títol de la instal·lació es refereix a les tècniques fraudulentes que utilitzen sovint vidents i lectors del futur, en general, per aconseguir un resultat real de l'endevinació”, diu.

Només a tall d'exemple, ben a prop, Pep Duran exposa a la galeria Rocío Santacruz un bon conjunt de collages i escultures experimentant amb diversos materials, mentre que Pep Agut exposa a la galeria dels Àngels. Per als amants de la pintura, la sala Dalmau exposa obra de Manuel Ángeles Ortiz (1895-1984).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona