Indira Ferrer recupera, amb Antoni Mas, l'havanera lírica

“Volem que la gent escolti l'havanera d'una altra manera”, diu el músic cassanenc Antoni Mas sobre el disc Entre dos mars. Havaneres de concert ( Picap ), que ha gravat amb la soprano palafrugellenca Indira Ferrer Morató , simplement Indira. Aquest és el segon disc d'havaneres d' Indira , després Dedicado a las señoritas de La Habana (2012), gravat amb el pianista cubà Cecilio Tieles. Entre dos mars –òbviament, el Mediterrani i el Carib– reivindica l'havanera lírica, un estil centenari que a Catalunya ha quedat semioblidat davant la popularitat de les havaneres de taverna, per les quals Mas i Ferrer manifesten “un profund respecte”. “Els pocs vestigis que ens han arribat de l'havanera lírica, ho han fet a través de l'òpera i la sarsuela: de la cèlebre Havanera de Carmen de Bizet, a Todas las mañanitas de l'òpera còmica Don Gil de Alcalá de Manuel Penella Moreno.” Són bons referents per a un disc que, produït per Antoni Mas –també al piano– i gravat als estudis 44.1 d'Aiguaviva, està estructurat en tres blocs: el disc s'obre amb Tú i Quiéreme mucho, “dues típiques havaneres de saló, com les que es cantaven als salons i els cafès de la Cuba colonial, amb veus líriques acompanyades per un piano o un quartet de corda, en una línia propera al lied o formant part de sarsueles”. El segon bloc del disc inclou quatre havaneres populars, adaptades per Antoni Mas: La Colombiana, Rosina, La perla i La caña dulce. El disc es completa amb sis havaneres contemporànies, entre les quals hi ha Mariner de terra endins, de Josep Bastons i Narcisa Oliver; Canción de cuna para dormir a un negrito, de Montsalvatge; Habaneras de Sevilla, de Carlos Cano; Colors, d'Antoni Mas i Carles Casanovas, i dues composicions de Mas i Ferrer, Tras la colina i La vila del peix fregit, un homenatge a Palafrugell, que recrea “una tertúlia impossible al Fraternal”: “Pla que escriu un Quadern gris, Cuixart pinta dones blaves, Candelaria, traços fins, com les notes d'en Sirés, i en Molinas fa teatre.”

Indira i Mas van interpretar algunes d'aquestes cançons en el concert col·lectiu per commemorar el 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella que va tenir lloc dijous passat al Palau de la Música Catalana, on van rebre una gran ovació.

Indira Ferrer (Girona, 1978), “mig catalana, mig índia”, és filla d'un mariner de Calella i té lligams familiars amb Ernest Morató, nom clau en la recuperació de l'havanera. Escoltar la soprano cubana Linda Miravall en la cantada de Calella del 1989 li va descobrir la seva vocació, però va ser Montserrat Caballé qui li va recomanar que es dediqués a la lírica i li va donar un parell de classes de respiració. Ara combina l'òpera, la sarsuela, els recitals lírics i els espectacles com ara La Prima Cobla, amb la Principal de la Bisbal, i El cafè de l'Havana, amb Port Bo i Els Pescadors de l'Escala, en tots dos casos amb Mas al piano. Al novembre, Indira farà una gira per Cuba amb Cecilio Tieles, i té previst fer una altra gira per Alemanya al desembre, amb repertori clàssic.