Alexandre Deulofeu, “el Nostradamus català”, aviat a TV3

Els promotors sobre el documental d'Alexandre Deulofeu (1903-1978), el polifacètic farmacèutic, químic, filòsof de la història, pacifista que va predir els cicles vitals dels pobles i del poder polític en el llibre “La matemàtica de la història” estan fent córrer per les xarxes socials el teaser del programa fet per Visiona TV. El documental, que es va rodar el passat mes de juny a Barcelona, Figueres, Girona, Montpeller, París, Buenos Aires, Madrid i a diverses localitzacions de l'Alt Empordà, l'emetrà properament TV3.

Alexandre Deulofeu (l'Armentera, 1903 - Figueres, 1978) fou un català que va historiar el futur i ho va fer desenvolupant la teoria de la Matemàtica de la Història ( www.matematicadelahistoria.cat ) batejada per Francesc Pujols en una amistat forjada a l'exili francès. I és que Deulofeu va ser alcalde accidental de Figueres per ERC durant la Guerra Civil.

Deulofeu va predir ja els anys 40 del segle passat, tot just acabada la II Guerra Mundial, la disgregació de la URSS, la caiguda del mur de Berlín o la reunificació alemanya cap a finals del segle XX, entre moltes altres previsions que s'han anat complint en tots els casos.

La predicció que ens és més propera en el temps afecta de ple els catalans. Alexandre Deulofeu va preveure que l'imperi espanyol està a punt de tocar a la seva fi. La data de caducitat és el 2029. Per tant, segons Deulofeu, en l'actualitat Espanya es troba al final pel darrer cicle inevitable: la desintegració, la fi de la imposició unitària i l'adveniment d'una fase caòtica, plena de divisions polítiques internes. Preveu la creació d'una confederació de petites comunitats hispàniques, molt ben avingudes entre elles i en plena comunió: Catalunya, Andalusia, Castella, País Basc, Aragó, València, Galícia, amb la inclusió de Portugal.

La producció del documental va ser possible en bona part gràcies al micromecenatge; mitjançant la plataforma Totsuma.cat es van recollir a l'entorn de 15.000 euros als quals cal sumar-hi les aportacions de l'Ajuntament de Figueres, el d'Ordis, la Diputació de Girona, la Generalitat, la Fundació Albert Tomàs i Bassols i l'empresa catalana Petrolis Independents.