Més de 200 experts pensen la imatge a les Jornades Varés

Fa pocs dies, en una taula rodona sobre els trenta anys de Televisió de Girona, l'arxiver municipal Joan Boadas plantejava el supòsit fabulós de disposar ni que fos d'una sola hora de filmació de la Girona medieval o del segle XVII. El poder testimonial que ha adquirit la imatge en el present afavoreix aquests vertígens, com si abans de la invenció fotogràfica el món estigués sumit en una mena d'abisme que només el registre audiovisual fos capaç de restituir i salvar. Però la imatge, alhora, i any rere any s'ocupen d'advertir-ho les Jornades Antoni Varés d'Imatge i Recerca, són també suports enormement fràgils, a vegades fins i tot incòmodes. En l'era de la imatge digital, interconnectada i sobreabundant, com preservar una memòria sensata, com ordenar i conservar la caòtica representació del món? Més de dos-cents experts procedents de catorze països procuraran donar-hi resposta en la quarantena de ponències i comunicacions que es presentaran en la catorzena edició de les Jornades Varés, que se celebren al Palau de Congressos de Girona entre demà i divendres.

Són tres dies intensos en què es plantejaran qüestions de tipus tècnic relacionades amb la conservació i gestió dels llegats audiovisuals, com en el taller que oferirà Juan Alonso sobre els sistemes informàtics més adequats per a l'emmagatzematge, o el de Pau Maynés sobre com preservar les fotografies analògiques en color, o el de Franc J. Zakrajsek, de l'Institut per a la Protecció del Patrimoni Cultural d'Eslovènia, sobre la utilitat de l'Eculturalmap, un instrument en xarxa que permet la localització geogràfica d'imatges històriques. També tindrà un alt contingut tècnic la ponència de Peter Schelkens, membre del grup impulsor del format JPEG, que presentarà les seves recomanacions per a l'ús patrimonial de les imatges digitals, o en una línia més política, la taula rodona sobre els plans nacionals de fotografia, l'aplicació dels quals és d'una lentitud exasperant, com va fer notar Boadas ahir en presentar les jornades.

Entre les ponències, destaca la del mateix Boadas sobre la documentació audiovisual del Tribunal de Reclamacions Nuclears en relació amb els assajos atòmics que els Estats Units van desenvolupar a les Illes Marshall entre 1946 i 1958 i que, de manera excepcional, conserva l'arxiu de Girona. El professor d'Estètica de la Universitat de Girona Xavier Antich abordarà la fotografia com un mitjà de superació del dol en esdeveniments traumàtics com les guerres o les dictadures (a partir sobretot del cas de Marcelo Brodsky), i Montse Aguer, directora del Centre d'Estudis Dalinians, exposarà en l'apartat d'experiències els criteris d'una gestió sobre el llegat documental de Dalí considerada modèlica. Entre la vintena de comunicacions, destaquen la que analitzarà la targeta postal com a font d'informació històrica, la de Joaquim Nadal sobre la visita de Christian Zervos a Catalunya durant la Guerra Civil per documentar la salvació del patrimoni artístic, i les que es dedicaran a l'estudi de fotògrafs com ara Emil Orsinger, Carles Fontserè, Lore Krüger o Humberto Rivas i Isaki Lacuesta.