Trencar el gel de la desigualtat
“Tenim unes desigualtats socials semblants a les de l'Egipte dels faraons de 2.000 anys abans de Crist”, afirma l'economista italià Mauro Gallegatti en el documental In the same boat (“Al mateix vaixell”), estrenat als cinemes divendres passat. Els avenços tecnològics han millorat de manera espectacular la producció de béns de consum, però cada vegada hi ha menys feina i la riquesa està més mal repartida. Aquest és el diagnòstic que fa aquest documental dirigit pel músic i cineasta italià instal·lat a Barcelona Rudy Gnutti. Ho expressa a través de la veu de diversos economistes i pensadors, però també de gent corrent de diversos continents, que conversen davant d'un te o un cafè, i de l'actor Àlex Brendemühl, que condueix la narració llegint des d'un estudi de gravació.
Rudy Gnutti explica en una entrevista a El Punt Avui que l'origen del projecte és el llibre Treballar menys per treballar tots, del sociòleg francès Guy Aznar. El prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman va ser el primer a pujar al vaixell, i va facilitar que hi entressin altres pensadors i acadèmics, entre els quals hi ha l'expresident de l'Uruguai José Múgica i alguns economistes: l'anglès Anthony B. Atchinson, el nord-americà Erick Brynjolfsson, el català Daniel Raventós... I també hi participen els italians Mauro Gallegatti i Mariana Mazzucatto, el francès Serge Latouche i l'empresari nord-americà Rick Hannauer. Manu Chao va cedir gratuïtament el tema Sénegal fast food.
El suport del programa europeu Media i l'entrada del productor Pere Portabella van ser decisius per dur a bon port aquest projecte. “Portabella Va llegir la sinopsi i em va dir que li interessava, també pel fet que sóc músic i puc donar una visió diferent a la pel·lícula. Em va donar absolutament carta blanca amb l'estil i l'argument. Vam establir una relació creativa molt interessant. M'agrada la seva manera de produir i de dirigir, és molt arriscada.”L'elecció dels participants va ser meditada. “Era un guió molt tancat, en el sentit que la idea per on havia de passar el documental ja estava a planificada. Només hi vaig afegir algunes coses que van anar sorgint de les entrevistes, però sempre dins d'una estructura.” Rudy Gnutti onsidera important les aportacions de la gent que no és experta. “L'economia la poden decidir uns quants, però afecta tota la gent, és important sentir la seva opinió.”In the same boat no es limita al diagnòstic, també proposa solucions. “El vaixell on viatgem tots plegats es pot enfonsar, però es proposen alternatives perquè no passi. Estem vivint el millor moment de la humanitat, pel gran avenç de la tecnologia, però si no ho fem bé, es pot convertir en el pitjor moment. Cal intentar un canvi de rumb”, diu el director. Defensa com a solució una renda bàsica que arribi a tothom i cobreixi les necessitats elementals. Gnutti creu que és “la forma menys utòpica per redistribuir entre els éssers humans l'enorme riquesa que està creant la tecnologia”. Repartir millor la riquesa permetria augmentar el consum i fer créixer encara més l'economia, contràriament al que defensen les tesis neoliberals. De fet, com s'explica en el documental, les societats més riques i productives són les que reparteixen millor els beneficis.
