L'estrena del mes
El nou oest
Jeff Bridges amplia la seva notable galeria de personatges amb el 'ranger' de ‘Comanchería', un hipnòtic ‘western' carregat d'humor i crítica social
Hi ha una estructura circular a diferents nivells d'aquest excel·lent western: en la història de dos germans (Chris Pine i Ben Foster) que roben bancs per salvar la casa familiar del banc; en el camí erràtic que recorren en cotxe per l'oest de Texas, perseguits per la policia, i també en el destí d'aquesta terra fronterera cremada pel sol i tacada de sang des de temps immemorials. “Els avis dels habitants de Texas van robar les terres als indis fa 150 anys i ara els bancs els roben a ells”, diu Marcus Hamilton (Bridges), policia llegendari a punt de retirar-se, que forma una estranya parella amb el lacònic Alberto (Gil Birmingham), mig indi i mig mexicà.
No menys estimulant resulta l'altra parella protagonista. Toby Howard (Chris Pine, l'intèrpret de Kirk de Star Trek) és un pare divorciat que intenta canviar el destí dels seus fills i desmentir que “la pobresa és com una malaltia, es passa de generació en generació” (una altra frase de l'excel·lent guió del film, de Taylor Sheridan, conegut també per Sicario). Per això, no se li ocorre res millor que robar petites quantitats en efectiu a sucursals bancàries de pobles i aixecar l'embargament que pesa sobre la seva casa familiar, en una propietat on han trobat petroli. El seu soci en aquesta missió suïcida és el seu germà Tanner (Ben Foster), que acaba de sortir de la presó per l'assassinat del seu pare, que els apallissava.
De ‘Bonnie & Clyde' als Coen
Dirigit per David Mackenzie (Convicto, Young Adam), Comanchería s'estrena el pròxim 30 de desembre als nostres cinemes. Cosí llunyà dels westerns crepusculars –la frontera és un espai desmitificat i ple de violència–i dels films del gènere amb una certa càrrega social com Río rojo, Comanchería té referents més directes: Bonnie & Clyde (la parella d'atracadors fugitius que roben bancs en temps de crisi) i, sobretot, No és país per a vells, pel·lícula amb què els germans Coen van triomfar als Oscars el 2007. Hi ha també violència –molta– i un món mític que desapareix. Però Comanchería està despullada de l'excentricitat i de personatges absurds com el que interpretava Javier Bardem. Dota, en canvi, d'humanitat i profunditat psicològica els quatre protagonistes. I té una lectura social que es fa evident des de la primera escena, ambientada en un poble deprimit, de carrers polsosos, velles cases en venda i gent amb aspecte d'haver viscut temps millors. Una pintada a la paret subratlla aquesta lectura: “Hem estat tres vegades a Iraq, però a nosaltres ningú no ens rescata”. Un dels productors reafirma aquest vessant social del film: “Les velles formes i estructures socials es trenquen i són substituïdes per una cosa nova i imprevisible, i les persones i les famílies lluiten per encaixar-hi.” Comanchería parla, doncs, del nou oest, més que del vell.
La lleialtat, l'amor fraternal, la família, la masculinitat... són altres temes plantejats en una pel·lícula que té puntes d'adrenalina (els atracaments, el setge als lladres en un poble...), però que busca també els moments de repòs que permeten gaudir dels paisatges (immenses planes castigades pel sol, carreteres rectes interminables, casinos i bars, cases de camp amb molí de vent...) i dels excel·lents diàlegs, carregats d'humor negre (sobretot entre els dos rangers). Destaca per damunt del conjunt Jeff Bridges. Distingit amb l'Oscar pel paper de cantant de country a Corazón rebelde (2010), l'actor no ha abandonat els marges de Hollywood. Se'l veu sovint en produccions independents, lluny de les grans produccions mainstream. Si és per fer papers com el de Comanchería, que li podria valer un segon Oscar, doncs que continuï així per molts anys!
