El llegat de Cesc

És difícil qualificar d'humorista gràfic Cesc (Francesc Vila i Rufas, Barcelona, 1927-2006). En el llibre commemoratiu dels deu anys de la seva mort, que es compliran el proper 22 de desembre, es recull una frase seva que deixa clara la naturalesa de la seva obra: “No pretenc que els meus dibuixos facin riure, ni tampoc m'agradaria; prefereixo fer pensar als que els mirin, fins i tot que arronsin les espatlles.” El seu humor, com es pot comprovar al llibre publicat conjuntament per Amaníaco Ediciones i Gaboche Editorial, i que porta el sintètic títol de Cesc, és una invitació a la reflexió, i sovint de cocció lenta, perquè tot i la simplicitat del dibuix, els seus acudits tenien diverses capes de significat. L'humor de Cesc és força conceptual, fins i tot en els silencis, carregats de força expressiva.

El llibre Cesc es va presentar ahir a la llibreria Jaimes, on fins a finals de febrer es pot veure una exposició d'obra original, amb alguns dels dibuixos que conté el llibre. A l'acte va ser-hi present la vídua del dibuixant, Concepció Martínez, i el seu fill, el realitzador cinematogràfic Agustí Vila. També, altres companys de professió com José Luis Martín, Manel Fontdevila i Kap, que, a més de dibuixant, és un gran estudiós de l'humor gràfic. “Cesc era un geni, un mestre, però ell no ho sabia. Era ingenu, fàcil i planer. Ha deixat una empremta encara no prou valorada”, va dir. Cesc va col·laborar en publicacions infantils com Cavall Fort, L'Infantil i Tretzevents. I a la premsa, amb acudits diaris a Diario de Barcelona, El Correo Catalán i l'Avui, en què va treballar des del primer número en què apareix un dels seus acudits a portada. Va ser-hi des del 23 d'abril del 1976 fins al 22 de febrer del 1987. Per Kap, l'acudit diari li representava un gran esforç: “Ho patia molt perquè en un acudit gràfic has d'oferir una idea –bona, dolenta o regular– i no et pots quedar només amb el dibuix.” Aquesta és la raó, segons Kap, que els últims anys de la seva vida Cesc es dediqués a la pintura. “Se sentia molt més lliure pintant”, va dir Kap.

El llibre, que ha tingut el suport de la Biblioteca de Catalunya, és, segons els editors Jesús Sánchez i Jordi Coll, “una de les possibles antologies que es poden fer de l'autor”. Els dibuixos originals han estat cedits per col·leccionistes particulars. Cesc conté un pròleg de l'artista Perico Pastor, que explica que va créixer amb els dibuixos de Cesc: “Expressaven un món de manaires i manats.” També diu que deu molt al seu traç, però encara més a la manera de mirar que tenia Cesc. El llibre és el segon volum de la col·laboració entre Amaníaco i Gaboche. El primer va dedicar-se a Mingote. Se n'ha fet un tiratge limitat de 500 exemplars.