Una monografia tanca la celebració de l'Any Fontserè

Carles Fontserè (Barcelona, 1916-Banyoles, 2007) tenia l'instint dels bons reporters, que no es limiten a fixar una porció de realitat, sinó que es proposen d'alguna manera electritzar-la. A vegades era posant-hi una ganyota de sarcasme, com en aquell interior ruïnós de Coyoacan, a Mèxic, il·luminat amb una bombeta macilenta que fa ressaltar l'eslògan penjat a la paret: “Visite USA, país de las maravillas”; en d'altres n'hi havia prou d'enfocar als marges, cap als urinaris encastats al mur de la venerable muralla de Roma, per exemple, en el moment precís que s'hi desfogava un honorable ciutadà. La fotografia va ser un descobriment tardà, per a Fontserè, que va haver de reinventar-se tantes vegades: va ser cartellista durant la Guerra Civil, dibuixant de còmics durant l'ocupació alemanya de París, escenògraf a Mèxic amb Cantinflas, taxista a Nova York, autor d'unes controvertides (i tremendament amenes) memòries al seu retorn a Catalunya. Tota aquesta experiència, però, sembla confluir en els seus reportatges fotogràfics, gairebé tots dedicats a les ciutats que va conèixer durant l'exili (París, Londres, Nova York, Mèxic, Roma), en uns anys, a més, de transformacions vertiginoses, en què la pobresa, la ruralia, la segregació racial i les diferències de classe convivien amb el turisme creixent, la construcció desaforada i la retolació extenuant de la publicitat. Fotografiar, per a Fontserè, va consistir sovint a introduir en la mateixa composició aquests dos mons, l'ahir i el demà, sense a penes forçar-ne la trobada. N'havia après de Brassaï a finals dels quaranta, seguint-lo pels carrers de París per veure com una ciutat es transformava en la seva representació. A Mèxic i sobretot als Estats Units, ampliaria l'imaginari amb els enquadraments de l'escola de Lewis Hine, Robert Frank o Lisette Model, i l'aguditzaria amb la seva feina de taxista a Harlem: si perdies la por de mirar en un barri com aquell, et guanyaves el dret de dir alguna cosa sobre la ciutat que els altres potser no sabrien mai. L'existència de la negritud, posem per cas. O l'atenció necessària per reconèixer, entre els obrers anònims que treballaven sense cap arnés de protecció en els gratacels de Nova York, els descendents dels indis Mohawks.

Moltes d'aquestes fotografies, que formen un fons de prop de 60.000 imatges avui conservades a l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany, es van presentar el juny passat en una exposició que va servir per obrir l'any del centenari de Fontserè, i ara serveixen per tancar-lo reunides al llibre Carles Fontserè. Photocitizen. Del món a Catalunya, onzè volum de la col·lecció ‘Fotògrafs banyolins' de Rigau Editors, que ha dedicat també monografies a Josep M. Mateu, Rafael Vilarrubias, Jaume Claramunt, Joan Comalat, els Pigem o Pere Rigau Abril. El volum, a cura de Ricard Planas, comissari de l'Any Fontserè, té l'al·licient afegit de reproduir una quinzena de cartells, més dels que mai s'havien aconseguit reunir de l'artista, segons subratlla l'editor i publicista Anton M. Rigau.