El gran centre d'interpretació de les Gavarres, a Calonge
L'Ajuntament el farà al castell medieval i ja té enllestit el document museogràfic
El 2017 es faran les obres de la segona fase i de manera paral·lela es treballarà en els continguts del futur centre
El castell de Calonge serà la “porta d'entrada a les Gavarres”. Així de contundent es va mostrar l'alcalde, Jordi Soler, que va explicar que l'equip de govern ja té enllestit el document museogràfic per a la creació del centre d'interpretació del massís.
D'aquesta manera, segons Soler, Calonge fa un pas per convertir-se en la porta d'entrada per difondre el coneixement relacionat amb les Gavarres. Durant l'any 2016, amb la coordinació de l'empresa ARTimetria, un equip d'experts format per membres de la Revista de les Gavarres, la Revista del Baix Empordà, el Centre d'Estudis Calongins Colònico, l'Ateneu Popular de Calonge, el Consorci de les Gavarres, el Consell Comarcal, l'historiador Jaume Aymar i tècnics de l'Ajuntament, va treballar en la definició del document museístic com a base per començar a desenvolupar aquest centre d'interpretació, que vol tenir un caràcter eminentment divulgatiu i que omplirà una bona part de les sales i els espais del castell de Calonge. L'Ajuntament treballa en paral·lel per desenvolupar el projecte durant aquest any 2017. Així, mentre per una banda s'està tramitant la contractació de les obres per endegar la segona fase de rehabilitació d'aquest monument, per l'altra ja s'han definit els continguts del futur centre.
Ara, un cop tancada la fase de redacció del projecte museogràfic, es començarà a treballar en el desenvolupament dels continguts i en la manera com il·lustrar-los.
Els sis àmbits
El document del projecte museogràfic per crear el nou centre d'interpretació s'estructura en sis àmbits ben diferenciats: Els primers pobladors. Excavar i entendre; Treballar a les Gavarres. Recollir i transformar; Un massís humanitzat. Caminar i descobrir; Gent d'aquí. Trobar-se i celebrar; El més enllà. Creure i imaginar, i El brogit de la batalla. Defensar-se i lluitar. A través d'aquests sis conceptes, es podrà aprofundir en temàtiques diverses, sempre vinculades a aquest massís, a la seva història i a la seva gent, com ara la pagesia, el suro, les troballes megalítiques, els pirates i els bandolers, entre d'altres.
En consonància amb la seva voluntat purament divulgativa, el futur centre d'interpretació de les Gavarres al castell de Calonge vol tenir un contingut molt visual. Per això, el document que l'Ajuntament té damunt la taula preveu, entre altres coses, que hi hagi panells explicatius i recursos audiovisuals en cadascun dels àmbits, amb personatges que facin més entenedors els continguts i que permetin posar-hi cara. Així, a través de figures com ara Pere Caner –que serà l'encarregat d'abordar el paper que van tenir els investigadors locals en la descoberta i la preservació del patrimoni arqueològic–, i Ricard Viladesau i Juli Garreta –que explicaran com la música és una tradició molt arrelada al massís–, i a través de perfils com ara el bosquetà i el capellà de poble, els usuaris podran entendre millor la història i la vida a les Gavarres.
Val a dir que, al mateix temps, aquest nou centre d'interpretació aspira a ser un nexe amb els diversos recursos museogràfics existents al territori, de manera que cadascun dels àmbits presentarà els principals punts i espais d'interpretació del patrimoni.
LA FRASE
Un potencial triangle d'or que no oblida la història local
Joan Trillas
Des que Jordi Soler va assumir l'alcaldia de Calonge, i després que Josep Roselló hi posés la primera pedra durant el seu mandat –de fet, ell va ser el gran artífex que va impulsar el castell–, l'Ajuntament té tres grans línies d'actuació. La primera, l'acabament del castell, amb la gran incògnita –quin ús tindria– finalment resolta, ja que ara el castell de Calonge podria esdevenir un equipament vital de promoció del municipi. La segona, el Collet, sobre el qual planen diverses propostes, però el que és clar és que no s'hi ha deixat de treballar. I la tercera, el passeig de Sant Antoni, amb el gran canvi d'imatge.
El castell, però, i això és molt important, no deixarà de banda la història local. Amb aquest objectiu també s'ha definit el document que ha de ser la base de l'anomenat Espai Calonge, un àmbit que permetrà aprofundir en la història del municipi. En l'elaboració dels continguts d'aquest espai, hi ha col·laborat l'Ateneu Popular de Calonge, el Centre d'Estudis Calongins (COLONICO) i l'Arxiu Municipal, així com els historiadors locals Carles Vilar i Salvador Vilar. El guió de l'Espai Calonge aborda temes com ara la relació entre Calonge i Sant Antoni, l'agricultura, la pesca, el tèxtil i el suro, entre d'altres.
