cultura

Patrimoni

Baetulo s'enfila al turó

Les troballes arqueològiques al lateral de l'autopista permeten documentar que la ciutat romana de Badalona superava els límits fins ara coneguts

S'han excavat restes de dues cases benestants, prop de 200 feixes per al conreu de la vinya i part de la claveguera sota el ‘cardo maximus', que confirma que la muralla estaria més amunt

Les restes romaneses protegiran i es cobriran, i a sobre s'hi farà el lateral, tal com estava projectat

Baetulo ha tornat a emergir, aquest cop més enllà del que es creia que eren els límits emmurallats de la Badalona d'època romana. Els treballs arqueològics que s'estan fent a la zona per on passarà el lateral de la C-31 han permès descobrir un tram de la claveguera del cardo maximus, la via principal que partia la ciutat de mar a muntanya, fet que serveix per confirmar que aquest espai quedava dins el recinte emmurallat. També s'hi han trobat restes de cases i, més enllà, prop de 200 feixes per al conreu de la vinya d'època romana. La importància de les troballes radica en el fet que confirmen l'ocupació del turó d'en Rosés des del segle I aC i, almenys, fins el segle IV dC. El tram de la muralla que tancava la ciutat per la part alta, que no s'ha arribat a localitzar, podria estar en un punt més elevat d'aquest turó, que en l'actualitat està completament construït i integrat a la trama urbana de Badalona.

Per sobre del que és actualment l'autopista i dintre muralla hi havia cases construïdes en terrassa on devien viure algunes de les famílies més benestants en època romana, lluny del tràfec de la zona del fòrum i de la Via Augusta, a la part baixa de Baetulo. Prova d'això és el descobriment d'estructures de dues domus. En una d'elles s'ha pogut excavar un mosaic amb un refinat dibuix fet amb tessel·les blanques i negres que decorava la part central d'una estança i que es troba en perfectes condicions. Es tracta d'una peça quadrada que fa un metre i mig de llargada per cada costat. A l'habitació contigua, que pertanyia al mateix habitatge, hi ha restes de l'estructura d'un hipocaust, un terra a dos nivells que permetia la calefacció del que podrien ser unes petites termes domèstiques per a una família que podia permetre's el luxe de no visitar les termes públiques de Baetulo, a la part baixa de la ciutat. Una mica més enllà, barrejades amb les restes d'una antiga fàbrica, han aparegut altres estructures romanes on encara es conserven parts de parets amb restes de pintura romana.

Vinculat al negoci del vi

Al sector més al nord-est del tram excavat han aflorat més de 200 feixes de vinya. Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona, explica que es pot saber que aquestes feixes eren del període romà per la seva forma de rectangle i perquè s'han trobat reomplertes de fragments de ceràmica i restes d'època romana. El descobriment confirma la relació directa de Baetulo amb la producció i el comerç del vi, que s'exportava a tot l'imperi.

Totes aquestes estructures romanes apareixen a una cota inferior a la futura calçada, motiu pel qual no es veuran afectades pel nou vial. Un cop finalitzi la intervenció arqueològica, que es preveu que sigui al mes de març, les restes es documentaran i es cobriran perquè no es malmetin, i a sobre es construirà el tram de lateral projectat. Pepita Padrós, arqueòloga del Museu de Badalona, situa el valor de les troballes en la constatació que “Baetulo era més gran del que pensàvem”. Padrós destaca el fet que la peça més destacada, el mosaic, s'extraurà. “Si en un futur llunyà les restes poguessin fer-se visitables, podríem tornar el mosaic al seu lloc”, explica. L'excavació d'aquest tram, situat entre l'avinguda de Martí Pujol i l'avinguda del President Companys, s'havia de fer perquè es tracta d'una zona que queda dins del jaciment de la ciutat romana de Baetulo, declarada bé cultural d'interès nacional (BCIN).

Mosaic excepcional
Una de les troballes més ben conservades és el mosaic que decorava la part central d'una de les habitacions del que devia ser una de les domus més sumptuoses de Baetulo. Aquest element, que és tot un prodigi de simetria, s'extraurà per poder-lo mostrar al Museu de Badalona en el futur. Es tracta d'una peça del període de l'emperador August, la mateixa època de què daten altres mosaics que s'han trobat a Baetulo, com els de la Casa dels Dofins.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva
música

La cantant gironina Jost Jou debuta amb ‘MFQM’: més forta que mai

girona
poesia

Guillem Pérez: “El cor és el vehicle amb què avancen la lectura i la vida”

cadaqués
Cultura

Mor Eduard Lluís Muntada, la veu en català de Vyvyan, el punky d’‘Els joves’

societat

Lectura de poemes i dos concerts per Sant Jordi

santa coloma de farners
SALT

Una marató de contes i música per amenitzar la Diada de Sant Jordi

SALT
Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA