Accions legals de les entitats culturals pels béns de Sixena

La Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida ha presentat un paquet d'al·legacions per rebutjar la descatalogació del patrimoni català de les 44 obres d'art procedents del monestir de Sixena i que reclama Aragó. Fins a disset entitats culturals s'han adherit a la plataforma per presentar aquestes esmenes a l'expedient que el Departament de Cultura de la Generalitat tramita sobre la disgregació de la col·lecció d'obres d'art que s'integren en el Museu de Lleida.

La plataforma va deixar clar que es personava en aquest procés, però que en cap cas es tracta d'una acció judicial i que aquesta via la tenen per ara aparcada. Es tracta, per tant, de participar en una via administrativa i en la qual el govern els dona veu.

Cultura ha obert aquest procés, obligat per la sentència i l'ordre d'execució provisional d'un jutjat d'Osca, que exigeix el lliurament de les 44 obres que són propietat de la Generalitat i estan sota custòdia del Museu de Lleida. En aquest expedient s'ha donat veu a diverses institucions i, per ara, es manté la negativa a descatalogar aquests béns.

Les al·legacions de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida fan referència a aspectes històrics, jurídics i tècnics.

Pel que fa als primers, l'entitat raona que són els comtes de Barcelona i la seva nissaga els que funden aquest monestir i que té el seu màxim esplendor al segle XIII, quan el monestir era panteó reial. També es relacionen els històrics lligams amb el Bisbat de Lleida, de qui va dependre i qui va donar protecció a la congregació després de la desamortització, segons l'historiador i professor Francesc Fité.

Pel que fa als aspectes jurídics, la plataforma fa especial atenció al fet que les 44 obres subjectes a aquest expedient la Generalitat les va comprar legalment, una compra que quan es va produir ningú va qüestionar. També que la seva catalogació, sota protecció de la llei de patrimoni de Catalunya i la seva inclusió com a béns mobles catalans a l'inventari estatal tampoc ha estat mai impugnada. Per això entenen que la legalitat vigent no ha de ser alterada.

És per això que les entitats culturals, segons l'advocat Francesc Aran, alerten d'un possible frau de llei en aquest litigi. És a dir, que s'estarien usant subterfugis i argúcies legals per esquivar la llei de patrimoni. Francesc Aran argumentava que els demandants d'Aragó s'han agafat a un suposat defecte de forma en el títol de compra dels béns per esquivar la llei de patrimoni que protegeix aquestes obres i així invalidar la compravenda.

El fet que la plataforma es personi en aquest procés es completa amb arguments tècnics pels quals reiteren arguments de la Junta de Museus de Catalunya o de l'International Council of Museums (ICOM) pels quals defensen la unitat de les col·leccions dels museus, i en el cas del de Lleida especialment per mantenir una col·lecció creada durant segles i el relat que se'n desprèn per explicar la història de la Franja de Ponent, de la Corona d'Aragó i del bisbat de Lleida.

De fet, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), la Junta de Museus i altres organismes catalans ja s'han pronunciat contra aquesta descatalogació. També s'hi han de pronunciar el Consorci del Museu de Lleida i les institucions lleidatanes.