El debut de la Trapera

Si no vaig errat, jo diria que el concert que oferirà La Banda Trapera del Río el dissabte 10 de juny a La Mirona de Salt, dins del 14è festival In-Somni –compartint cartell la mateixa nit amb uns altres històrics del punk-rock, els britànics Toy Dolls, i el bon relleu generacional dels catalans Crim–, serà la primera actuació que la mítica banda de la ciutat satèl·lit de Cornellà de Llobregat ofereix a les comarques gironines en els seus 40 anys d'història. Inevitablement, no és la Trapera dels orígens: Modesto Agriarte, el gran Tío Modes, un dels millors guitarristes killer que ha tingut mai aquest país –per alguna cosa li deien també El Metralleta–, va morir el 2004 als 47 anys, i el bateria i lletrista Juan Raf Pulido també va seguir els seus passos cap a la immortalitat el 2010, als 53 anys. Actualment continua en el grup, com a guitarrista, el seu fill Raúl. La banda té al capdavant dos dels seus membres històrics, el seu vocalista i ideòleg des del 1976, el també immens Morfi Grei, i Jordi Pujadas, El Subidas, un dels baixistes que van desfilar per la Trapera en la seva època daurada –per la mili i altres factors contraproduents– i també va formar part de la primera reunió de la banda a principis dels anys noranta. La Trapera és ara un sextet amb el Boliche, un bateria de llarga trajectòria en el món del hardcore barceloní (Subterranean Kids) i dos guitarristes més: Fosy (Cancerberos, Brigada Huesos) i la recentment incorporada Betty Love, que va tocar amb el Tío Modes i manté viu el seu llegat. De fet, Morfi Grei i el Boliche van coincidir en un curiós projecte anomenat Subtrabelios, amb membres de Subterranean, la Trapera i Decibelios, que va actuar a La Mirona el 31 de gener del 2014.

Pel que fa a la discografia de la Trapera, durant molts anys va quedar limitada a un primer disc homònim, tot un clàssic publicat el 1979 per Belter –amb temes imprescindibles com ara Curriqui de barrio, Venid a las cloacas i Ciutat podrida– gairebé introbable fins que Divucsa el va reeditar en CD, i un segon disc, Guante de guillotina, gravat el 1982 i no editat oficialment fins al 1993. El 1994, la banda va celebrar el seu renaixement amb un disc en directe, Directo a los cojones, i un nou treball d'estudi, Mentemblanco. La història heroica i tràgica de la Trapera ha quedat ben plasmada en un llibre (Escupidos de la boca de Dios, de Jaime Gonzalo) i el documental Venid a las cloacas, de Daniel Arasanz. La Trapera és eterna. I indomable.