Joventuts estroncades per la guerra

“És un personatge que fa un viatge molt gran cap a la maduresa, una espècie d'heroi, amb uns ideals molt ferms... Un home jove que ha viscut la República i va al front a lluitar per recuperar-la.” Així veu Lluís de Brocà l'actor Marcel Borràs (Olot, 1989), un dels nous valors de l'escena catalana, que ha actuat en l'adaptació d'Incerta glòria que Àlex Rigola va dirigir al TNC, en què interpretava el capellà Cruells. En cinema ha fet cintes més comercials com ara Tengo ganas de ti i Tres metros sobre el cielo. Incerta glòria representa un pas cap al cinema més ambiciós culturalment. Agustí Villaronga, que ha suprimit la part del llibre on apareixia el capellà, l'ha escollit per interpretar el principal protagonista, el tinent Brocà. “La seva moral, que és sobretot cerebral, el porta a cometre errors emocionals perquè no és l'home fet i refet que es pensa ser. La guerra accelera, ens fa passar d'avui a demà de la infantesa a la maduresa, els joves es converteixen en avis.”L'actor ha buscat inspiració en diferents fonts. “He tingut molts referents: des d'herois cinematogràfics que es trenquen per culpa d'un destí tràgic, fins al Joan Sales; a les seves cartes a Màrius Torres es poden copsar molts moments interiors que tenen a veure amb el Lluís de Soleràs. Però sobretot ha estat un referent la novel·la, que ha estat una Bíblia molt frondosa d'on recollir material per poder afrontar situacions que defineix molt bé.”

“És un personatge que mai no te l'acabes, amb un component filosòfic i nihilista, i no saps com interpretar-lo fins cinc anys després d'haver-lo fet; qualsevol adaptació que se'n faci ofereix unes quantes opcions”, opina Oriol Pla. “Groucho Marx deia: «Aquests són els meus principis, i si no els vol, en tinc uns altres», i amb en Soleràs passa això, no saps a què està jugant tota l'estona.” “La guerra és una absurditat –hi afegeix–, però Soleràs se'n va a un punt més general, de dir que el món és una merda i anem a rebolcar-nos-hi. No creu en els bàndols, no li deu comptes a ningú. El que més ha estimat a la vida són la Trini i el Lluís, aquests amics de joventut, d'abans de la guerra; el que busca és això, i ja s'ha perdut, la guerra ho ha estroncat tot.” Oriol Pla (Barcelona, 1993) va debutar en el cinema amb Animals i Any de Gràcia, era el fill de Ricardo Darín a Truman i protagonitza el curt Graffiti, que va quedar entre els deu finalistes a l'Oscar. També ha fet molt teatre, i actua a la sèrie Merlí i el telefilm Ebre, del bressol a la batalla, on ja combatia en la Guerra Civil. El 7 d'abril estrena a la Villarroel l'espectacle Be God is, amb la seva companyia Espai Dual.

La Carlana és, en paraules de Núria Prims, “una dona que en aparença i en la boca dels altres és la dolenta, però trobo que és molt forta i valenta; les dones li hauríem de fer costat i no criticar-la com ho fan els homes”. “La seva eina és la manipulació per aconseguir el que vol: que els seus fills no es quedin sense res, vol terra, un sostre... La comparen amb una dona aranya, però jo la veig com una àliga amb les urpes ben agafades a terra.” L'actriu explica la seva conducta pel que va patir de nena (“Té un passat molt fosc, de maltractament, per això es defensa així”) i pel context de la guerra: “Venien els republicans, els anarquistes, els nacionals... No sabies qui et mataria. En una situació així, tots faríem qualsevol cosa per defensar els fills.”

Núria Prims (Barcelona, 1972) va debutar al cinema amb Historias del Kronen , que va competir al Festival de Canes del 1995, i va treballar en una trentena de films i sèries abans de retirar-se, el 2010. “Vaig tornar al cinema perquè em va trucar l'Agustí –diu l'actriu–. Si no, segurament seguiria fent el que feia, que era viure tranquil·lament. Pensava que seria un retorn puntual, però realment tinc moltes ganes de tornar a disfrutar amb bons projectes. Tot i que no hi ha res concret en aquesta vida.”

“La guerra canvia les persones, i la Trini madura, creix, es fa forta –explica Bruna Cusí–. És com terra molla que es va assecant. Va perdent els ideals i descobreix una traïció, però no renuncia mai a l'amor.” La descriu com “una mare molt jove, filla d'anarquistes, que és parella del Lluís i gran amiga de Juli Soleràs”, i la compara amb “una oroneta, un ocell que es troba enmig de la guerra, un personatge fràgil, vulnerable, en un entorn molt hostil”. “La guerra treu el pitjor, però també el millor de cada persona, es comparteix el tros de pa”, comenta l'actriu. Nascuda a Barcelona fa 30 anys, Bruna Cusí va treballar a Polseres vermelles, com Marcel Borràs. El 2017 és el seu gran any al cinema: a més de la Trini, protagonitza Estiu 1993, que ha guanyat dos premis a la Berlinale.A mesura que avança Incerta glòria, “la Trini es converteix en una dona molt lluitadora, per mi és un dels personatges més esperançadors de la pel·lícula; té molts ideals i creu en la vida, en les persones”. Bruna Cusí va fer un curs d'interpretació amb Agustí Villaronga i va conèixer la Trini allà, “molt abans de saber que l'interpretaria; de seguida la vaig poder entendre”. Al cap de dos anys va fer el càsting i la van escollir.