Música Antiga treu a la llum Balius, “el Haydn català”

“La música de Balius és una bona prova que Girona no era una ciutat decadent en el segle XVIII, al contrari del que diuen alguns historiadors”, afirma Jaume Pinyol, coordinador de Música Antiga de Girona , que ahir va presentar el setè disc editat per la formació, un CD doble –un format necessari per encabir gairebé 99 minuts de música– que inclou dues de les obres compostes per Jaume Balius (Barcelona, 1750-Còrdova, 1820) durant la seva etapa com a mestre de capella de la catedral de Girona, del 1781 al 1785. El disc, enregistrat en directe el 8 d'octubre passat durant un concert a l'Auditori de Girona dirigit per Josep Vila i Casañas, antic director de l'Orfeó Català, té com a peça principal Oratorio a Santo Tomás de Aquino. El tabernáculo y el sacrificio (1783) i es complementa amb una obra més breu, Goigs a Sant Narcís. “Balius és un músic excel·lent, podríem dir que és el Haydn català”, afirma Albert Bosch, que a més d'haver transcrit els Goigs a Sant Narcís, toca el violí en aquesta gravació, entre un total de tretze instrumentistes i nou cantants, i també ha dibuixat la recreació del convent gironí dels Dominics tal com era el segle XVIII, abans de convertir-se en caserna militar i, actualment, en la Facultat de Lletres de la UdG. De fet, l'Oratorio a Santo Tomás de Aquino, encarregat pels dominics gironins –en aquell moment, uns quaranta frares, ara només dos, com va recordar Pinyol– per celebrar la festa d'aquest filòsof i teòleg dominic del segle XIII, es va estrenar a l'església del convent, actualment aula magna de la universitat.

En el text escrit per Pinyol per al llibret del CD, traduït al castellà i a l'anglès, es remarca que “el classicisme musical de l'escola vienesa està molt present en aquest oratori, ja que l'estil musical de Balius és el més proper a Haydn que trobem a Girona”. Pinyol també assenyala que el text de l'oratori –basat en l'episodi bíblic en què Déu elimina els opositors de Moisès durant l'èxode, igual que l'Església ha pogut derrotar els seus adversaris gràcies als textos del savi d'Aquino– és desconegut, “però alguns indicis fan pensar en el dominic gironí Benet Llobressols [nascut a Amer], antic llegat pontifici a Tonquín [Vietnam] i especialista en el Pentateuc, com a possible autor”.

Sobre els Goigs a Sant Narcís, Pinyol escriu: “Són els primers del segle XVIII escrits en català, d'entre els conservats a l'arxiu capitular. Utilitzen el mateix text dels de 1689 però amb una melodia diferent. La seva singularitat rau en el fet que, entre 1660 i 1760 aproximadament, els goigs en català a Girona van viure un eclipsi, suplantats pels villancets de tradició castellana”. En els goigs es recorda el pas de Sant Narcís per “Agusta en Alemanya”, o sigui, Augsburg, de la qual és patrona Santa Afra, que va ser convertida al cristianisme per Sant Narcís.

El regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, va agrair a l'Arxiu Capitular de Girona que tingui oberta les seves portes per recuperar aquest patrimoni musical, gràcies a la iniciativa de Música Antiga de Girona, que l'any vinent té previst enregistrar un altre oratori de Balius, abans de continuar la seva recerca cronològica dels mestres de capella gironins amb Arquimbau. El disc es pot adquirir en diverses llibreries i botigues de discos de Girona, però no ha estat acceptat a la botiga de la catedral de Girona, segons va subratllar Pinyol.