cultura

Crítica

Mouawad commou, amb ‘llicències' poètiques

Mouawad bressola la tragèdia, l'acarona i la fa humana i dòcil. Però potser en aquest treball carrega massa idees (com per tancar la tetralogia), insistint amb les rèpliques, de forma poètica. El que sobta de La sang de les promeses, finalment, és que són repeticions de diferents personatges amb massa lleus punts de variació (per exemple, en aquesta ocasió, no viatja al Líban sinó al cor d'Europa). Mouawad necessita despendre's d'aquest to i trobar nous horitzons. Perquè la repetició pot caure perillosament en un melodrama dolorós previsible per a l'espectador.

Oriol Broggi s'ha convertit en el principal defensor de la dramatúrgia de Wadji Mouawad. A La Perla29 s'han representat tres de les quatre peces de la tetralogia. El director sap traslladar, amb un repartiment d'actors condensat, l'epopeia constant dels personatges d'aquest dramaturg, amb un obsessió per la identitat, el dolor, la pena i la seva capacitat final de redimir l'odi amb l'amor més generós i tendre. En aquesta peça, l'autor s'atreveix a traçar una trama que es remunta a set generacions, des de mitjan segle XIX fins a principis del XXI. Una recerca aparentment tan innecessària com tràgica. Però en aquesta peça hi ha punts que es desajusten, i Mouawad es refugia en la poètica per justificar-ho. Per agafar aquestes dreceres no caldria tanta exhibició de drames generacionals, de filles nascudes fruit d'alguna violència i d'abandonaments forçats. El jeroglífic emocional en realitat domina sobre les relacions dels personatges. El que compta, sí, és el dolor, l'educació des de la incomprensió i, finalment, la redempció.

El treball actoral funciona com un rellotge. Amb alguns recursos comptats (com la projecció del bosc de les Ardenes), transporten els espectadors a un escenari panoràmic en què les escenes s'encadenen (quan se'n tanca una, ja arrenca l'altra, com un circ de dues pistes). Tot i el garbuix dels personatges (molts actors els doblen o triplen), s'intueix prou bé la trama de la tragèdia.

Boscos
Director: Oriol Broggi
Intèrprets: Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, Clara de Ramon, Xavier Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ramon Vila
Divendres 7 d'abril (fins al 14 de maig), a la Biblioteca de Catalunya


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Collboni esquiva reunir-se amb els impulsors de la campanya Salvem el Museu del Disseny

barcelona
Cinema

El BCN Film Fest obre portes i espera Meg Ryan

barcelona
Mònica Soler Ranzani
Novel·lista

“Faig ficció, però em preocupa molt la versemblança”

Barcelona

Model i artista amb final feliç

Barcelona
ARTS EN VIU

Ròmbic produeix un ‘site specific’ amb 10 titellaires pel seu desè aniversari

BARCELONA
sant feliu de guíxols

Dani Fernández, La Oreja de Van Gogh i Nil Moliner, al 2n Idilic Festival

sant feliu de guíxols
mostra

Nova exposició permanent a la Fundació Josep Pla de Palafrugell

Palafrugell
Crítica

Lloança al gran misteri

Besalú

El Festival de Música de Besalú s’avança a la primavera

Besalú