‘Collage', al Palau Güell

El geni d'Antoni Gaudí no només es demostrava en la concepció de dissenys nous i originals. L'arquitecte era capaç de tot i també, si calia, de reaprofitar amb gràcia elements d'altres autors i procedències. Vaja, que podem dir que Gaudí era també un mestre del collage i el reciclatge arquitectònic.

La sorpresa és que això ho fes en un dels seus edificis més emblemàtics i el que li va donar la fama, el Palau Güell. I el fet curiós és que ha hagut de passar més d'un segle perquè surti a la llum que una part de la decoració de l'emblemàtic edifici del carrer Nou de la Rambla de Barcelona procedeix d'una casa anterior del propietari i mecenes Eusebi Güell, en concret del Palau Fonollar, a tocar del Palau Moja, al proper carrer Portaferrissa. La decoració original d'aquesta casa va ser encarregada a Camil Oliveras, arquitecte de Güell anterior a Gaudí, que més tard va dissenyar el recinte de la Maternitat del barri de les Corts.

La història de com van anar a parar llars de foc, rajoles, portes, columnes o arrambadors dissenyats per Oliveras per al Palau Fonollar al Palau Güell és “rocambolesca”, segons explica l'historiador de l'art i responsable del pla museològic del Palau Güell, Josep Casamartina. Una història que explica en el llibre amb el significatiu títol Un palau dins d'un altre. De Portaferrissa a Nou de la Rambla, tercer número de la col·lecció El Palau Güell a Fons, editada per la Diputació de Barcelona, actual propietària de l'edifici.

La investigació que ha portat a aquestes conclusions “tan arriscades” es va iniciar quan a Casamartina li van encarregar el pla museològic del Palau Güell: “En una primera passejada vaig adonar-me que part de la decoració no em semblava de Gaudí, malgrat el bon encaix en la decoració general.” Un exemple claríssim és la diferència entre les llars de foc de les diverses estances de l'edifici. N'hi ha de modernes i senzillíssimes, que es van repetint de manera idèntica, que serien les de Gaudí, i d'altres recarregades d'un estil més vuitcentista. La primera pista va venir precisament de les informacions de l'època sobre el Palau Güell, ja que “l'edifici va tenir una gran campanya de premsa”. En alguns reportatges de l'època i fins i tot en una guia del Palau Güell escrita per Josep Puiggarí el 1894 ja s'esmentava que les llars de foc del menjador i de la sala de confiança del Palau eren de Camil Oliveras, i no de Gaudí. “D'aquí que s'establís la idea que, com que Oliveras havia estat l'arquitecte de Güell abans que Gaudí, se li fessin alguns encàrrecs per al nou edifici com a desgreuge”, explica Casamartina.

Estirant més fils, però, després de consultar documents de l'Arxiu Güell a l'Arxiu Nacional de Catalunya i de l'Arxiu Oliveras al COAC de Girona i confirmacions de l'autoria d'algunes de les xemeneies per part de l'Associació de l'Estudi del Moble, Casamartina va descobrir que part d'aquestes peces d'Oliveras no es van fer expressament per al Palau Güell, sinó que van ser traslladades des del Palau Fonellar.

El trasllat, però, va ser forçat, ja que Güell va perdre els drets sobre l'edifici de Portaferrissa després d'un litigi judicial d'una dècada, que finalment va perdre. Va ser una disputa amb els llogaters de l'edifici, la família Rosés i Masriera, que quan es van assabentar que Güell volia comprar-lo van exercir el seu dret de retracte per adquirir l'immoble. Güell va anar guanyant judicis i mentrestant anava fent obres a l'edifici, fins que finalment una sentència definitiva va obligar l'empresari a sortir ràpidament de la casa: “Va ser un desnonament. I abans Güell ho va arrencar tot, raó per la qual avui en dia és impossible trobar rastres de la decoració a Fonellar d'aquella època.”

Gaudí no deuria veure amb mals ulls l'adaptació dels elements decoratius d'Oliveras (entre aquests les rajoles per al trencadís) al Palau Güell. Aquesta era una pràctica habitual. “Fa un collage fantàstic, ja li anava bé. A més, Gaudí i Oliveras eren bons amics”, conclou Casamartina.