Música

Cultura

Els Atrapasomnis editen el llibre-CD ‘L'hora dels somnis'

El grup d'animació format pels músics cellerencs Jordi Masferrer i Pau Boïgues l'ha publicat en tres formats: CD, llibre amb CD i memòria USB

Les il·lustracions del conte són obra de Lu Garriga

Els músics cellerencs Jordi Masferrer (veu) i Pau Boïgues (guitarra) són Els Atrapasomnis , un grup d'animació que no només compon les seves cançons, sinó que ha creat tot un univers propi amb personatges com ara la serp Siseta, la foca Filomena i el talp Gustau, que són alguns dels protagonistes del seu primer disc, L'hora dels somnis . De fet, el disc, editat per la discogràfica gironina U98 –dirigida pel també cellerenc Jordi Puig–, s'ha publicat en tres versions diferents, la més completa la que insereix el CD dins d'un conte amb il·lustracions de Lu Garriga, coautora del text amb Jordi Masferrer. L'hora dels somnis també està disponible només en CD i en una curiosa caixeta que conté una memòria USB dins d'una petita guitarra de fusta. En qualsevol dels tres formats, L'hora dels somnis és ideal per a públic de qualsevol edat.

Mirant enrere, Jordi Masferrer va formar part del grup cellerenc Haihober's i continua sent un dels titulars, com també ho és en Pau, de la Mapi's Friends Band, grup que, en ocasions especials, reuneix músics de diverses formacions cellerenques ja desaparegudes. Pau Boïgues va ser membre fundador de Pulpopop i també ha tocat amb altres grups, com ara Montreal 76. A més, Boïgues ha compost un disc de jazz per a big band (Swinger Town) i música per a videojocs i pel·lícules, entre què Estiu 1993, de Carla Simón, premiada en la Berlinale. Tant Masferrer com Boïgues són mestres de música i tenen un passat com a monitors de lleure. Amb aquest bagatge musical i pedagògic, van muntar Els Atrapasomnis el 2013 i han arribat a fer entre vuitanta i cent concerts a l'any per tot Catalunya. L'octubre passat, Masferrer va anar al Nepal a portar les cançons d'Els Atrapasomnis a escoles i orfenats, a través dels Amics del Nepal .

L'hora dels somnis, el seu primer disc, es va gravar a l'estudi que el grup Hora de Joglar té a Argelaguer, amb Albert Cortada als controls tècnics. A més del nucli bàsic, que completen Marc Sánchez (bateria i percussions) i David Benítez (baix), en el disc han col·laborat un bon grapat d'amics: Natxo Tarrés, de Gossos, canta a Jo voldria somiar i fa cors a Anem amunt; Marta Pérez, de Les Anxovetes, que ara debuta en solitari, canta a El talp Gustau i fa cors també en cançons com ara La serp Siseta, Sant Jordi i Els exploradors, i també hi ha aportacions instrumentals d'Andreu Aranda (saxo), Domènec Boïgues (charango), Albert Cortada (teclats), Jordi Paredes (violoncel), David Sardanedas (harmònica) i Anna Valls (violí). A més, hi ha les veus convidades d'Iona Vila i els alumnes de 2n de primària de l'escola Juncadella de la Cellera.

“En les nostres actuacions, tractem igual els nens d'un any i mig que els de set anys; sempre amb la mateixa energia. Tots dos venim del rock i es nota”, diuen els autors d'El rock'n'roll, un dels temes del llibre-disc que es pot trobar en llibreries i botigues de discos i també a elsatrapasomnis.cat .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda