Cinema

Vint-i-cinc anys en femení i plural

La Mostra Internacional de Films de Dones programa 24 títols a la Filmoteca entre avui i diumenge

La Mostra Internacional de Films de Dones reivindicarà, en la 25a edició, la directora pionera Lois Weber, la documentalista Mercè Conesa, la cineasta basca Mirentxu Loyarte i joves emergents com ara els integrants del col·lectiu Hola, Afecte. La Filmoteca acull, entre avui i diumenge que ve, el programa central de la mostra, format per 24 títols, de què molts seran presentats per les seves directores. A més, la mostra proposa també quatre sessions a l’aire lliure entre juny i juliol (n’hi ha tres de pendents), que inclouen 25 curts i llargmetratges, i i estén la seva programació al llarg de tot l’any. En total, la 25a edició programarà unes 60 pel·lícules, amb “la voluntat de fer visible l’invisible o, millor dit, posar llum en allò que normalment és als marges”, escriu la crítica cinematogràfica Violeta Kovacsics en un text de presentació d’aquesta edició.

Demà, arrenca la programació de la mostra a la Filmoteca amb la projecció del migmetratge Un’ora sola ti vorrei i la presència de la directora, Alina Marazzi, la productora i assagista britànica Laura Mulvey i la catedràtica de comunicació audiovisual i publicitat Giulia Colaizzi.

Nascuda a la Filmoteca

Anna Solà, codirectora de la Mostra de Films de Dones, assegura que “la Filmoteca és, en part, culpable de l’aparició de la Mostra de Films de Dones, ara fa 25 anys”. “La primera edició es va fer el juny del 1993 –recorda– i va sorgir com una voluntat, una necessitat, unes ganes compartides per l’associació Drac Màgic i moviments feministes i entorn de la dona.” Des del principi, van dur a terme accions “per fer visible la complexitat de la creació cinematogràfica femenina” i “obrir espais de visibilitat a públics cada vegada més amplis”.

Al llarg d’aquests 25 anys, han tingut diferents línies d’acció. Anna Solà destaca, en primer lloc, que han volgut posar en relleu que “la història del cinema és també la història de les dones en el cinema, des del seu origen”. En segon lloc, han mostrat “la diversitat i la pluralitat del cinema fet per dones”. També han mostrat que “és un cinema gairebé sempre associat a la innovació i les ruptures estilístiques”, per adequar el mitjà a l’experiència femenina, i la mostra ha esdevingut “un espai de visibilitat de dones autores que han consolidat carreres”.

104.135 espectadors

L’altra codirectora de la Mostra de Films de Dones, Marta Selva, destaca que “sempre hem tingut el suport de les institucions de Barcelona” i remarca la “perspectiva inclusiva” de la mostra, que ha parlat “del paper de les dones al cinema des del 1896 fins a l’actualitat” i ha tingut en compte “muntadores, productores, actrius, directores...”

En les 24 edicions que s’han fet fins ara, s’han projectat obres de 804 realitzadores (104 de catalanes), s’han mostrat 1.105 films de 103 països diferents i hi ha hagut 104.135 espectadors. Fora de Barcelona, 40 films de 44 directores catalanes s’han vist en 18 ciutats, en un programa itinerant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

obituari

Mor als 63 anys Laurent Cantet, Palma d’Or de Canes per ‘La classe’

París
CULTURA

La Mostra Nacional de Teatre Amateur compleix vint anys a Pineda

PINEDA DE MAR

Un tribunal anul·la la condemna contra el productor Harvey Weinstein

Nova York
Cultura

Mor Mike Pinder, cofundador i teclista de The Moody Blues

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona