Màquines al servei de la creativitat

El concepte clàssic de musa trontolla en el Sònar+D, disposat un cop més a explorar (i travessar) la frontera entre homes i màquines al voltant de la creació. Les muses, font d’inspiració artística durant segles, han de ser forçosament físiques? O poden ser virtuals? Una musa generada amb zeros i uns per ordinador pot ser tan suggeridora com una de carn i ossos? La resposta a aquestes qüestions les resoldrà, molt probablement, una instal·lació que ahir es podia veure en el festival en un lloc preferent. A My Artificial Muse una xarxa neuronal d’intel·ligència artificial dotada d’aprenentatge automàtic dissenyada per Mario Klingemann està creant durant els tres dies de l’esdeveniment una obra mural de gran format. En aquest cas, l’artista català Albert Barqué-Duran és l’encarregat d’executar, paleta i pinzell en mà, l’obra física a partir dels suggeriments d’aquest programa informàtic, que òbviament va acompanyat de música.

“Tota tecnologia nova, en el moment de la seva aparició, es pot percebre com una amenaça per a la creativitat. Amb les primeres càmeres hi havia qui creia que desapareixerien algunes arts, però en van sorgir de noves”, reflexionava ahir Douglas Eck en una de les ponències de la jornada. Eck és científic i investigador a Magenta, el departament de Google per crear noves eines que utilitzen l’aprenentatge automàtic per fomentar noves formes de col·laboració entre humans i no humans. I una de les que genera més reptes és la creativa, de manera que apliquen la intel·ligència artificial per generar música, vídeo, imatges i text.

La tecnologia no només genera noves possibilitats de col·laboració i concepció artística. També aporta una nova (i pràcticament inesgotable) matèria primera per a la creació: les dades. I precisament amb dades ha treballat el Barcelona Supercomputing Center per generar una instal·lació en la qual es pot recórrer virtualment la ciutat de Barcelona a partir d’un mapa sonor. S’ha confeccionat a partir d’un seguit de registres reals proporcionats pels diferents sensors que té l’Ajuntament a la ciutat per registrar el trànsit, però també de les dades sobre indústries o transports públics de la ciutat.

Mentre els visitants recorrien ahir els espais del festival experimentant amb les tecnologies immersives –però també trobant a faltar alguns dels espais on altres anys es podia degustar la deliciosa combinació entre música, art i tecnologia– algunes de les ponències de la part congressual pronosticaven canvis revolucionaris en el sector discogràfic gràcies a l’aplicació del blockchain, una de les tecnologies del moment. Aquest nou protocol de distribució de dades seqüencial evita la modificació i afegeix seguretat, de manera que els experts confien que pot ser la base d’un nou sistema de distribució musical més just pels artistes.