cultura

Un clam per al mar

La Fundació Tàpies exposa els treballs del fotògraf Allan Sekula que denuncien les conseqüències de la globalització en l’economia marítima arreu del món

Pescadors, mariners, estibadors, viatgers activistes... poblen part de l’univers del fotògraf Allan Sekula (1951-2013), que en els últims anys de la seva vida es va dedicar a viatjar arreu del món per captar amb la seva càmera els greus efectes de la globalització en l’economia marítima i en el medi ambient. A través de grans sèries, Sekula va edificar una mena de gran assaig visual sobre les conseqüències del neoliberalisme salvatge al mar.

El fotògraf nord-americà va estar molt vinculat a Barcelona precisament perquè la ciutat, des just abans dels Jocs Olímpics, és un dels escenaris dels seus projectes sobre el mar, que també inclouen la costa gallega (amb l’episodi del Prestige com un dels capítols principals), Rotterdam, Los Angeles, Bilbao, Calais, Santos o Tòquio. I és a Barcelona, a la Fundació Tàpies, on ara es pot veure la seva primera exposició monogràfica a l’Estat espanyol, centrada en les seves sèries marítimes.

El director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra, defineix el treball de Sekula com “un gran relat dels efectes de la globalització en l’economia marítima i de la progressiva desaparició de formes de treball relacionades amb el mar, així com de tot un imaginari”. Guerra també remarca el to assagístic i narratiu de les sèries fotogràfiques de Sekula. En els últims anys de la seva vida, el fotògraf no va parar de viatjar pels ports d’arreu i de conviure directament amb les tripulacions dels vaixells, que molt sovint pateixen unes “condicions de treball terribles”. La viuda de Sekula, Sally Stein, recorda que el fotògraf “ no era especialment un antiglobalització sinó una persona que estava en contra dels abusos del neoliberalisme”.

Denúncia ecològica

L’altre punt d’interès de Sekula era la degradació del medi ambient marítim, conseqüència directa de les polítiques neoliberals. “Quan es produïa un desastre petrolier, s’hi traslladava immediatament”, explica Stein. Sekula, per exemple, va recórrer la costa gallega amb Carles Guerra, precisament, per captar la tasca dels voluntaris durant la crisi del Prestige.

En la seva intenció de captar tot aquest món en extinció, a més, Sekula no només es va dedicar a fotografiar-lo sinó que els últims anys de la seva vida es va preocupar de comprar per Ebay objectes de tota mena relacionats amb el mar. En va recol·lectar gairebé 1.300, amb la intenció de crear un museu, el Docker’s Museum.

Objectes exposats

Però la prematura mort del fotògraf a causa d’un càncer va estroncar el seu projecte i ara s’ha investigat tot aquest material des del M HKa d’Anvers i la Universitat de Lovaina. Per primer cop es pot veure una selecció de 90 d’aquests objectes a l’exposició. N’hi ha de tot: bibelots, fotografies antigues, objectes de regal, joguines, maquetes de vaixells, eines de tota mena relacionades amb la pesca i els vaixells...

A l’exposició, Barcelona només hi està representada en algunes escenes del film Lottery of the Sea (on també es poden veure imatges del desastre ecològic del Prestige) i en una imatge del 1990 del sistema tradicional per sorteig de la distribució de feina dels estibadors del port. “És pel manteniment d’aquest sistema que els treballadors del port estan lluitant aquests dies”, explica Guerra.

Allan Sekula. Sísif col·lectiu.

fundació tàpies. aragó, 255. Barcelona. fins al 25/9



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia