El segle XX des dels Pirineus

“El millor de la novel·la és el títol”, bromejava ahir Rafael Vallbona a l’hora de presentar La casa de la frontera, que ha merescut el 37è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, dotat amb 35.000 euros. “Casa perquè tracta d’una nissaga, una família, i frontera perquè està ambientada a la Cerdanya.” La família en qüestió són els Grau, i existeix realment. Vallbona, que és un enamorat de la zona, diu que els va conèixer de casualitat, quan un dia va entrar en una botiga d’esports al barri de la duana de Puigcerdà, a tocar de la Guingueta d’Ix, perquè li arreglessin la bicicleta, i va conèixer el Miki, un dels germans de la darrera generació dels Grau. “És una família increïble, l’avi Ricard, de 92 anys, em va explicar, per exemple, que el govern basc s’havia instal·lat a casa seva durant dos mesos”.

Els avantpassats van comprar aquest establiment de restauració, bar i botiga de queviures el 1892 i des d’aleshores l’han anat mantenint quatre generacions, fins que fa pocs anys es va convertir en la botiga d’esports.

“És un relat de no-ficció i el que ho sembla és una realitat construïda”, adverteix Vallbona, periodista i escriptor amb gairebé seixanta títols publicats, tres dels quals amb la Cerdanya de puntal: La comuna de Puigcerdà (2000); Pirineus en venda, (2005) i Forasters 2007).

Crònica i autoficció

“La casa de la frontera té regust de crònica històrica amb tocs d’autoficció”, analitzava ahir Joan Carles Sunyent, membre del jurat integrat també per Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Carme Riera, guanyadora l’edició passada. De fet, la novel·la està farcida de flashbacks i flashforwards, i quan transcorre en l’actualitat l’autor parla en primera persona. “Vallbona trenca la manera tradicional de fer novel·la històrica i explica la història a partir d’un cas molt concret.” Per la seva banda, el periodista recorda que a la Cerdanya la gent hi anava a estiuejar durant tres mesos i s’hi desplaçaven famílies poderoses, com els empresaris Mata i Pons, que encara conserven un xalet enorme a Puigcerdà. “La gent anava a la Cerdanya també a fer conxorxes polítiques, a banda que era una zona de contraban d’un sentit o un altre, segons els conflictes bèl·lics.” La novel·la sortirà al setembre i es presentarà en el marc de la Setmana del Llibre en Català.

Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) ha merescut diversos guardons al llarg de la seva carrera com a escriptor: el 1981 va guanyar el premi Just Manuel Casero per Amfetamínic; el 2001, el premi Amat-Piniella de novel·la històrica per La comuna de Puigcerdà, i el mateix any el Ramon Muntaner per La balada de JK, una novel·la juvenil, gènere que ha conreat a bastament. També ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació entre els quals El Punt i l’Avui. El guardó es va lliurar ahir al vespre en un acte festiu al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 presentat per Glòria Serra, i presidit per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.