Viladecans, amb el temps a les mans

Doble pirueta artística. Joan-Pere Viladecans mostra el llibre d’artista, Patrimoni i memòria, que s’acaba d’editar. Ho fa al Parlament, a la sala que porta el seu nom des que el 2014 va fer la donació d’obres de la sèrie que també s’anomena Patrimoni i memòria, creada el 2007 . “Content?, Emocionat?”, li pregunto. Amb la resposta veig que totes dues coses. “De sempre he tingut la voluntat d’obrir la meva obra a tothom. I el Parlament és la casa de tots”, diu.

El nou Patrimoni i memòria és un llibre d’artista que conté dues parts i diversos additaments artístics. La primera, reprodueix les obres de la sèrie original. La segona part són obres creades de manera específica per al llibre. En la primera sèrie, Viladecans ha volgut crear un territori comú, però des d’una òptica personal. Una memòria compartida per molts altres, però que alhora fos genuïnament seva. “He volgut interpretar-me a mi mateix i als demès i reflexionar sobre quin és el nostre patrimoni.” Aquesta sèrie, que continua fent referència al pas del temps i a una certa transcendència de la vida que juga sempre amb la mort. “Si no treballem la memòria podem caure en una mena de nostàlgia ensucrada.”

El material fet específicament per al llibre té un colorisme molt més vital i fresc. És el clam amb el qual Viladecans reivindica que el llegat que rebem i el que podem deixar també pot estar construït d’experiències gratificants i enriquidores. De fet, el vehicle amb el qual construeix aquest discurs, l’art, és també una forma, per ella mateixa, de crear patrimoni i fer memòria. Les paraules que va pronunciar quan va fer la donació continuen sent plenaments vigents: “El sentit de l’art és compartir-lo amb tothom, i més quan apel·la a idees i sentiments comuns. El duel entre la vida i la mort i la transmissió de coneixements a través de l’herència són una cadena de conceptes que sempre han estat la meva primera matèria artística”, va dir aleshores.

I amb aquest esperit ha elaborat el llibre que conté una obra original realitzada sobre material tèxtil i diferents elements que mostren el procés de treball de Viladecans, com ara un facsímil del seu quadern de treball. Una dedicació que s’ha perllongat al llarg de sis mesos de dedicació completa i que ha tingut altres protagonistes com són els germans Miquel i Carles Alsina, que són els impulsors de la iniciativa. Els Alsina gestionen l’editorial d’obra gràfica Nouaire i enceten amb aquest projecte una nova línia de treball motivats a apropar el llibre d’art a tots els públics. I per fer-ho, la millor recepta és vigilar el preu. El llibre surt a 480 euros, amb facilitats de pagament. Es tracta d’un cost bastant per sota del mercat d’aquesta mena de publicació artística. “Vivim a l’era digital, però pensem que hi ha necessitat de tocar coses materials. Els llibres d’artistes ofereixen aquesta possibilitat. A més, volem crear un nou públic”. Nouaire, però, necessitava per aquesta primera experiència algú que els assessorés. Van anar a parar a una editorial que des que van publicar fa anys un llibre que va trencar motlles, Sol solet, no ha parat de maridar el llibre i l’art: Edicions de l’Eixample, que lideren Salvador Saura i Ramon Torrente. Tos dos pensen que ha estat un treball de col·laboració en què “ha estat bàsica la complicitat de tots plegats”. Van explicar que aquest llibre pot ser l’inici d’una nova col·lecció.

Per Viladecans, tot el procés de treball li ha servit per plantejar-se molts dubtes. “Solucionar aquestes incerteses m’ha servit per enriquir-me i un estímul per continuar el meu treball.” Una trajectòria en què “he intentat sempre plantejar als altres les preguntes que sempre m’he fet a mi mateix.”