El TC tomba la taxa audiovisual
El tribunal declara inconstitucional l’impost, aprovat pel Parlament amb un ampli consens polític. Des del 2014 ha permès recaptar 33 milions d’euros
“Que es tombi una taxa tan consensuada vol dir que darrere hi ha una opció política”
“Els diners per als projectes aprovats hi seran i s’executaran”, diu el conseller
Dos de cada tres euros invertits en la producció audiovisual catalana els darrers dos anys provenien de la taxa a les companyies operadores d’internet (Movistar, Vodafone, Orange...). En total, 33 milions d’euros, recaptats gràcies a una llei aprovada pel Parlament el 27 de novembre del 2014 amb un ampli consens: 104 vots a favor, 26 abstencions (PP i Ciutadans) i cap vot en contra. El govern del PP va recórrer contra la llei al Tribunal Constitucional i ahir es va fer pública la sentència, que declara la llei inconstitucional. La sentència dona la raó al govern espanyol, que considera que aquest impost trepitjava l’IVA, que és d’àmbit estatal.
El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, i representants de les principals entitats del sector audiovisual van fer ahir al matí una reunió d’urgència a la seu del departament de Cultura i van expressar el seu rebuig. Raimon Masllorens, president de la federació d’associacions de productors Proa, va dir que “és una sentència política”. “Si aquests diners no arriben, de les 200 empreses que represento a Proa, la meitat s’ensorraran”, va afegir-hi. Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, va afirmar que “és grotesc, tots els països tenen taxes així”, i va qualificar la tàctica del govern i els tribunals d’“assetjament i demolició perquè quedi el desert absolut, sembla mentida que no s’adonin que a més acció, més reacció”.
Ramon Térmens, vocal de la junta de PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), també va ser molt crític: “És un cop molt dur al sector. El conseller ha dit en públic i en privat que els diners d’aquest any estan coberts, però hem de veure què passa en el futur.”
El nou conseller de Cultura, Lluís Puig, també expressava la seva sorpresa i decepció en una conferència de premsa posterior a la reunió: “Una sentència en què cinc dels dotze membres del Tribunal Constitucional, un dels quals és vicepresident, diuen per escrit que s’hauria de rebutjar íntegrament ens carrega de raons i arguments. Es va directament a fer un forat en la línia de flotació, en aquests moments que vivim.”
33 milions en dos anys
La taxa es va començar a aplicar el 2015 i, segons el conseller, aquell any ja es van recaptar 7,3 milions d’euros. El 2016 se’n van recaptar 18,4, i aquest, per ara, 7,3 més. En total, 33 milions d’euros que, segons Lluís Puig, “han servit per parar la crisi econòmica al sector”. El conseller assegura que “no és automàtic que haguem de retornar aquests diners” que ja s’han cobrat. En tot cas, les operadores de telefonia primer els hauran de reclamar.
Lluís Puig va ser taxatiu en el fet que Cultura cobrirà de moment les despeses: “Els diners per als projectes aprovats hi seran i s’executaran; sortiran tots els ajuts amb les dotacions previstes.” Aturar aquesta llei significa “perdre dos de cada tres euros que invertíem en polítiques de foment a la producció, però ara els posarà el govern”. El president Puigdemont ha refermat aquest compromís, segons el conseller.
Raimon Masllorens va explicar alguns dels beneficis de la taxa a l’audiovisual fins ara. Títols com Estiu 1993, Incerta glòria i La mort de Lluís XIV no s’haurien pogut fer sense aquest impost. També va ser imprescindible per fer 90 documentals de televisió, 20 sèries d’animació, 20 telefilms... “Sense la taxa deixarem de fer moltíssimes coses”, assegura.
Intencionalitat política
Isona Passola no dubta de la intencionalitat política de la sentència: “Sense audiovisual no hi ha país, és molt clar per què ho ha prohibit el Tribunal Constitucional. L’argumentació que dona és jurídicament insostenible.” No creu que sigui cosa de les grans companyies. “Per a les operadores, al costat del benefici immens que en treuen, aquesta taxa és minúscula. No se n’han queixat, l’han pagada, malgrat que estava recorreguda.”Raimon Masllorens, de Proa, no era tan explícit, però també s’apuntava a la lectura política: “Hem intentat no polititzar-nos com a patronal, però hi ha pocs arguments per no fer-ho avui.”
Tots els representants consultats insistien a demanar que la Generalitat pagui de moment els diners per als ajuts que provenien de la taxa, i hi ha consens, polític i sectorial, per refer ràpidament la llei i aprovar-la de nou. “Per al sector és una sentència terrible –va afegir-hi Raimon Masllorens–,la política estatal de suport a l’audiovisual és pràcticament inexistent, i basàvem pràcticament tots els nostres projectes en línies d’ajut de l’ICEC.” “Quan es tanca una finestra se n’ha d’obrir una altra –va dir Isona Passola–. És important que es mantingui la política cultural que es feia en temps de crisi. Ens podem trobar que s’aturi la producció i no tinguem premis Gaudí. El govern hauria de garantir al departament de Cultura que aquest suport continuarà, perquè, si no, l’audiovisual és mort.”