festival de circ
El circ canvia d’escenari
Girona serà per primera vegada la seu del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or
S’hi celebrarà la setena edició del 22 al 26 de febrer, amb 24 atraccions amb més de 80 artistes de 14 països
Després de sis anys celebrant-se amb èxit a Figueres, el Festival Internacional del Circ Elefant d’Or canvia d’escenari i plantarà per primera vegada la gran carpa a Girona. L’esdeveniment, que coincidirà amb els 250 anys del naixement del circ modern, promet ser, en paraules del seu director, Genís Matabosch, l’edició “més espectacular” de la seva història.
La capital gironina disposarà el Camp de Mart de la Devesa per acollir, del 22 al 26 de febrer, algunes de les millors companyies del món que, amb un total de 88 artistes de 14 països, competiran en 24 atraccions inèdites a Europa davant d’un jurat internacional. Les dues semifinals (espectacles Blau i Vermell) i la final (espectacle Or) tindran lloc sota la gran carpa 360º –amb visibilitat total i amb capacitat per a 2.206 espectadors– i permetran als espectadors gaudir dels espectacles que oferiran, entre altres, les prestigioses companyies nacionals de Rússia, Xina, Bielorússia, Vietnam i Corea del Nord que, com ha volgut subratllar el director del festival, “han decidit actuar l’any que ve a Girona per damunt de festivals amb més antiguitat o que pagaven més”.
Després d’una intensa gira rastrejant per concebre el càsting i en espera de completar la programació, Genís Matabosch ha avançat alguna d’aquestes propostes, tan destacades com la que farà la companyia coreana, amb un quàdruple salt mortal sobre balança russa. “Un número que es podrà veure per primer cop fora de Pyongyang”, explica orgullós. També, entre les catorze atraccions ja confirmades es podran veure la contorsió extrema dels finlandesos Zephyr, l’equilibri amb escales dels russos Troupe Shatirov, les teles aèries dels australians Phoenix, o el ballet de la companyia Royal Circus de Gia Eradze, adscrita al Gran Circ Estatal de Moscou, per a les obertures i cloendes de cada representació.
Tota una sèrie d’al·licients que han de servir per situar el festival gironí entre els cinc millors del món.
Fins a data d’avui, els organitzadors asseguren que han venut unes 11.000 entrades, un terç de les 30.884 localitats que s’han posat a la venda.
Present i futur
El Festival Internacional del Circ desembarca a Girona després d’anunciar aquest estiu que abandonava Figueres. Entre els motius que Matabosch va argumentar i en què ahir va incidir novament, és que no hi havia quòrum polític per fer el Museu Europeu del Circ i els problemes amb la tramuntana. Unes inclemències meteorològiques que li sap greu que no s’hagin pres “prou seriosament”, ja que segons ell feien perillar la continuïtat econòmica del circ si mai s’hagués hagut de suspendre alguna funció i no algun assaig com sí va ser el cas.
Pel que fa al museu, Matabosch no s’amaga de reconèixer que és l’objectiu final de la fundació privada sense ànim de lucre Circus Arts Foundation, que ell presideix i que organitza el Festival Internacional del Circ. Tanmateix, com ahir va declarar a la presentació oficial del projecte gironí, el seu naixement “serà a llarg termini” i, ara per ara, no han presentat cap projecte a Girona. Amb tot, “la idea és que el festival es faci a la ciutat que acull el museu”, va afirmar. Per la seva banda, Madrenas no va entrar a valorar la demanda del Museu Europeu del Circ per part de la fundació i es va limitar a dir que desitja “una llarga vida del festival” a la ciutat.
“Aquest any el més important era salvar el festival”, va remarcar Matabosch. Per això, el director diu que s’han centrat en el “canvi de ciutat i de suports”.
L’edició del 2018 no té encara el pressupost tancat, però Matabosch calcula que s’acostarà al mig milió d’euros. L’Ajuntament de Girona calcula que hi invertirà uns 60.000 euros, la mateixa quantitat que aportaran conjuntament la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme.
El seu president, Pere Vila, va aprofitar per agrair la continuïtat del festival “a casa nostra” i va destacar: “Ha esdevingut un element distintiu per al conjunt de les comarques gironines, amb la millora i ampliació de la nostra extensa oferta cultural i de lleure.”