Els clàssics, un far

No és cap cànon, sinó una “petita biblioteca ideal” el que va venir a presentar ahir el professor italià Nuccio Ordine: Clàssics per a la vida (Quaderns Crema/Acantilado). El volum inclou 48 textos de diversos autors (entre els quals només hi ha una escriptora, però en el segon volum, avisa, n’hi haurà més) precedits per una reflexió. L’origen és una sèrie d’articles sobre els clàssics que va publicar al setmanari del Corriere della Sera durant tres anys –“al quart van canviar la direcció de la revista i volien tractar de webs i xarxes i els clàssics ja no eren oportuns”, va explicar en una roda de premsa al matí–. Vinculades amb l’actualitat, sovint les reflexions giraven al voltant de les reformes que s’estaven duent a terme a les escoles i a les universitats i que, segons Ordine, eren orientades cap al mercat: “Els alumnes ja no es matriculen perquè vulguin estudiar, aprendre i ser persones millors, sinó per tenir una llicenciatura, i si els estudiants fan una carrera sense passió, em pregunto quin tipus de professionals tindrem en el futur.”

El tema del llibre, assenyalava ahir aquest professor de literatura de la Universitat de Calàbria, ve d’aquí: “Els clàssics no serveixen per aprovar exàmens, sinó perquè ens ensenyen i ajuden a viure i a entendre el món que ens envolta.” Per l’autor del deliciós llibret La utilitat de l’inútil (2013), existeix un problema fins i tot entre els estudiants de literatura, que no llegeixen els clàssics, sinó la bibliografia secundària, els manuals, etc.: “Llegir Orlando furioso o El Quixot és una experiència meravellosa, i aquest llibre és fruit d’una lectura de poemes o fragments que faig cada dilluns als meus alumnes per fer-los entendre que la literatura, l’art, parla de la vida.”

100% ciutadà europeu

El professor recomanaria Montesquieu davant la crisi política catalana, perquè és un text que parla de “la mesquinesa d’un Parlament Europeu en el qual la solidaritat és trepitjada cada dia pels interessos particulars d’aquesta o aquella nació”. I va advertir: “En una topada frontal, tothom hi surt perdent.” Sentint-se profundament ciutadà europeu, considera que “tots junts hem d’ajudar a fer desaparèixer les barreres, sense deixar d’estar orgullosos de la nostra llengua i la nostra cultura, i ens hem de sentir ciutadans europeus”, i va reblar: “Tancar-se en la idea d’identitat pot esdevenir perillós, una presó.” Alhora va defensar una Europa “no governada pels bancs i les finances, sinó per la cultura”.

A la tarda, l’estudiós va obrir el cicle Converses a la Pedrera al costat del músic i gambista Jordi Savall, a qui encara no coneixia, però a qui considera “un germà”.